EM SEGUEIXEN

Feia estona que em seguia, ho notava, després vaig saber-ho clarament. Caminava al meu darrera, s’aturava si jo m’aturava i continuava caminant quan jo caminava. En començava a estar farta.

Vaig entrar a un supermercat amb la intenció de despistar-lo. En sortir, mitja hora més tard, el continuava allà a la porta esperant-me.

Em va continuar seguint fins arribar a  casa, llavors m’hi vaig encarar,

¾   Va, marxa, fuig d’aquí! –mentre li feia un gest  de menyspreu

El gosset va girar cua i va donar la volta a la cantonada. L’endemà tornava a ser allà al peu de la porta de l’escala. Feia una cara trista i famèlica i em va commoure,  el vaig deixar entrar a casa. Li vaig posar llet amb pa en un plat i ho va devorar amb delit, llavors es va acostar a les meves cames i va remenar la cua satisfet. Ja no ha marxat mai més de casa.

Jo que no volia animals a casa, ara estic encantada amb ell, és un gos molt intel·ligent,  és dolç, carinyós, i no enreda, es queda allà on li dic, quan sortim junts, i m’espera. És el company perfecte. Quan treballo es queda a la caseta, que li he posat  a la terrassa. De nit dorm en un llitet als peus del meu llit. Li encanta quan el banyo, es veu que hi estava acostumat. M’obliga a sortir tres cops al dia, a caminar amb ell, quan molts dies me’ls passaria de casa al treball i al sofà, sense ni sortir de casa.

  

Ara marxo uns dies de vacances i l’he portat a una residència canina, ja que no puc deixar-lo amb ningú. Ja li he dit que estaria uns dies fora i després tornaré a buscar-lo. Ho ha entès molt bé. M’ha remenat la cua l a fet uns lladrucs d’acomiadament..

L’enyoraré tant com ell m’enyorarà a mi. El petit Esquitx, es fa estimar . 

15/07/2014/