TARDA ALS GRANS MAGATZEMS

Els grans magatzems bullen de gent, llums, música i guarniments; és temps de Nadal, de comprar i de regalar. Res sembla indicar que hi a crisi.

La Laura amb les dues filles també hi ha anat aquella tarda molt aviat després de dinar. Elles no compraran res, només passejaran i miraran, almenys passaran una  tarda calentona, sense el fred que fa a la seva casa sense calefacció.

La calefacció els la van tallar l’any passat quan el pare va quedar sense feina i no van poder pagar. Tampoc tenen aigua calenta. Fan mans i mànigues per pagar el lloguer, que és baixet, la llum i l’aigua. Ella va deixar de treballar al néixer la segona filla i ja no ha trobat mai més feina. El marit fa feines esporàdiques, amb les que sobreviuen. Només tenen una estufa de butà per escalfar vespres i matins, però cal estalviar combustible.

Les nenes de quatre i sis anys miren amb ulls esbatanats tot aquell batibull de gent, coses i colors. Caminen amunt i avall. La cara se’ls il·lumina quan arriben a la secció de joguines, allà gaudeixen mirant i somiant. Saben que els pares no els poden comprar res, però els Reis i el tió si els deixaran alguna cosa, tot i que les pares els han explicat que la crisi també els afecta i deixaran poca cosa.

Cansades de caminar s’asseuen a la cafeteria del centre, allà les nenes prendran un vas de llet i la mare un tallat, aquesta de la bossa treu un paquet de maries i seran  el seu berenar abans de tornar a casa. La dona trista contempla a les nenes , no sap com s’ho farà però necessita  un regal de Reis per les nenes, pel tió ja fa dies que guarda algunes llaminadures. Són tant petites, i veia les seves carones davant les joguines del centre.

Estava tan capficada en els seus pensaments , que es va donar un ensurt quan sent que la toquen per l’espatlla i la criden
¾   Laura, però si ets la Laura
¾   Núria, quant  temps .

Va restar sorpresa en veure aquella antiga companya d’escola, vaja una molt bona amiga d’altres temps. Aquesta s’asseu a la taula amb ells i es poden al corrent de les seves vides. La Núria acaba de tornar d’Alemanya on ha estat treballant  i ara torna a la seu a Barcelona, té un alt càrrec i una bona feina. La Laura li fa cinc cèntims de la seva situació desesperada, sense feina davant d’unes festes que seran les més tristes de la seva vida, sobretot per les petites, que les esperen amb tanta il·lusió .

La Núria es commou davant la situació de la seva antiga amiga i després de rumiar una mica li diu que ella pensava buscar una secretaria després de Festes i que si  vol,   la feina es per ella i que pot començar demà mateix . La Laura no sap si somia ho està desperta, hi tant que accepta la feina.

Tornen a casa contentes, la Laura acaba de tenir el millor regal de Nadal que li podien fer. Les festes nadalenques tornaran a ser unes festes boniques, entranyables, sap que les nenes tindran els seus regals , les seves  joguines i el millor de tot que aviat podran tornar a tenir la  calefacció i l'aigua calenta.

19/12/2013