Després de diferents
temptatives, precs i preguntes per fi vam trobar el poble de Biscarbó i l’error
havia estat nostre perquè era visible des de la pista que seguíem, però la
manca de retolació fins a l’entrada del lloc ens serveix de disculpa. Biscarbó
es situat en el punt de mestissatge de les terres del Pallars i l’Alt Urgell.
Es trobem referències del lloc
de Biscarbó (1550 m. d’alt.) en dos documents referents a la vila de Llacunes,
de la comarca del Pallars Sobirà. L'any 1071 apareix en una publicació
sagramental d'un testament i també el 1081 en un altre testament.
Als dos capbreus del vescomtat
de Castellbò que coneixem entre finals del segle XV i començaments del XVI,
consta que el lloc de Biscarbó formava part de la batllia de Castellàs.
A ran la visita pastoral de
1575 s'obrí una espitllera per il·luminar l'altar.
Sant Martí de Biscarbó és l'església parroquial romànica del
poble de Biscarbó, pertanyent al terme de les Valls d’Aguilar, de l’Alt
Urgell. Formava part de l'antic terme de Castellàs, de la comarca del Pallars
Sobirà.
Està situada en el poble
mateix de Biscarbó, en el seu sector occidental.
L'església de Sant Martí de
Biscarbó presenta una tipologia diferent respecte de la majoria d'esglésies
medievals. Té similituds amb les esglésies de Sant Serni de Vila-rubla, amb
l'ermita de Sant Quiri i Santa Julita de les Valls d'Aguilar, així com Sant
Lluc d'Anyús o Santa Coloma d'Argestues. Tots aquests edificis són situats a la
vall del riu Castellàs, a l'Alt Urgell. La rusticitat de la seva construcció ha
fet pensar en una obra de tradició antiga, i fins i tot ha servit per definir
una suposada tipologia dins el romànic, pròpia de les Valls d’Aguilar anomenada
romànic de Biscarbó.
La porta i la finestra de
doble esqueixada a la façana sud, així com dos carreus amb incisions, són
clarament d'època medieval, no es descarta però que s'hagi aprofitat d’una altra
construcció.
El temple consta d'una nau
rectangular, gairebé quadrada, l'angle nord-oest de la qual fou escapçat. A
llevant té un absis rectangular. Hi ha una diferència d'amplada entre la nau i
la volta de canó. Aquesta diferència en el cas de l'absis se salva mitjançant
l'engruiximent dels murs.
La nau està coberta per una
estructura d'embigat de fusta que sosté una teulada de llosa rogenca, que es va
respectar en la restauració duta a terme el 1980.
La porta, d'arc dovellat, es
situada a la façana sud, prop de l'angle sud-oest, i sobre d'ella hi ha una
finestra de doble esqueixada. Hi ha una finestra d'una sola esqueixada en el
mateix mur.
El mur de ponent és coronat
per un senzill campanar d'espadanya d'un sol ull.
L'interior és arrebossat i
pintat. L'aparell constructiu, només visible a l'exterior, és molt irregular.
Les característiques de Sant Martí de Biscarbó no permeten establir una datació
fiable.
De tota manera aquesta
església és un dels exemples més significatius d'una modalitat constructiva que
es dóna en algunes zones recloses de la comarca de l'Alt Urgell.
El lloc de Biscarbó una vegada
trobat és una delícia als nostres ulls i als sentits per la pau que si respira.
Proper hi ha el dolmen de Biscarbó que si pot ser visitarem en altra ocasió.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada