El Magí és un cambrer molt eixerit, els seus
clients el tenen en molta estima, sempre en té una per dir, un acudit per explicar. Al morir el
seu pare, ell tenia setze anys , es va haver de posar a treballar per
ajudar a casa, la mare estava delicada i
no treballava, a més tenia un germà petit. Sempre ha fet de cambrer i és un bon
cambrer.
El Benet sempre esta malhumorat, no li agrada la feina que fa, ni la vida que porta. És el director principal d’una empresa de cosmètics , i troba la feina monòtona i avorrida, està cansat de manar, de cridar, de tot.
El Benet se’l va quedar mirant seriós, i quan
l’altre ja girava cua per anar-se’n, sense dir res més, aquest el va cridar
-
Atura’t,
vine un moment. No ets el Magí?- Si, -va dir aquest secament- que ens coneixem d’alguna cosa?
- No anaves a l’escola pública de Sant Climent?
- Si, i això a que ve?
- No em coneixes? Sóc el Benet.
- Caram, el savi de la classe. No t’havia reconegut.
- Sembla que et van bé les coses.
- No em puc queixar. Faig el que m’agrada. I tu?
- Doncs jo estic fastiguejat de tot. Tinc una bona feina , dona, una filla... però estic avorrit, cansat de la vida.
- Caram , si que et van bé les coses i encara et queixes. Jo només tinc una parella que ens estimem i aquest bar i sóc molt feliç. Ho sento però m’esperen
- Ja m’explicaràs el secret. Vindré a veure’t de tant en tant.
- Seràs benvingut.
El Magí torna a les seves obligacions, deixant el
Benet confús. Aquell pallús que era l’últim de la classe i sempre feia campana,
ara té un negoci i li va bé a la vida, està content i és feliç, en canvi a ell
que semblava que tot li venia de cara, és una persona amargada que no té il·lusió per res.
Si en té de raó en Magí...L'important no és el què tenim, sinó el què som...I en Magí és un savi!
ResponEliminaPetonets i bon diumenge, Anna.
És més important ser que no pas tenir, encara que a molts els costa de descobrir-ho.
EliminaPetonets de diumenge cap al tard M. Roser