dissabte, 14 de desembre del 2013

CAMINS DIVERGENTS



El Magí és un cambrer molt eixerit, els seus clients el tenen en molta estima, sempre en té una  per dir, un acudit per explicar. Al morir el seu pare, ell tenia setze anys , es va haver de posar a treballar per ajudar  a casa, la mare estava delicada i no treballava, a més tenia un germà petit. Sempre ha fet de cambrer i és un bon cambrer.

 Ara fa tres mesos acaba d’obrir un bar pel seu compte, havia fet uns estalvis i al jubilar-se l'antic amo  pel qual treballava, va aconseguir el traspàs  a bon preu. Va fer algunes reformes al local, el va modernitzar un mica i gràcies al bon servei i al seu tracte amable, té una bona clientela.

El Benet sempre esta malhumorat, no li agrada la feina que fa, ni la vida que porta. És el director principal d’una empresa de cosmètics , i troba la feina monòtona i avorrida, està cansat de manar, de cridar, de tot.

 Avui el Benet ha sortit abans del treball i ha fet una volta pel barri abans de tornar a casa, al passar per davant d’aquell bar tan ben arreglat, que no havia vist mai,  s’ha parat a fer un cafetó. El Magí li ha servit el cafè amb un acudit dels seus, ell se l’ha mirat amb cara de pomes agres.
-          Perdó , no el volia pas ofendre –fa el Magí-  intentava ser amable.

El Benet se’l va quedar mirant seriós, i quan l’altre ja girava cua per anar-se’n, sense dir res més, aquest el va cridar
-          Atura’t, vine un moment. No ets el Magí?
-          Si, -va dir aquest secament- que ens coneixem d’alguna cosa?
-          No anaves a l’escola pública de Sant Climent?
-          Si, i això a que ve?
-          No em coneixes? Sóc el Benet.
-          Caram, el savi de la classe. No t’havia reconegut.
-          Sembla que et van bé les coses.
-          No em puc queixar. Faig el que m’agrada. I tu?
-          Doncs jo estic fastiguejat de tot. Tinc una bona feina , dona, una filla... però estic avorrit, cansat de la vida.
-          Caram , si que et van bé les coses i encara et queixes. Jo només tinc una parella que ens estimem i aquest bar i sóc molt feliç. Ho sento però m’esperen
-          Ja m’explicaràs  el secret. Vindré a veure’t de tant en tant.
-          Seràs benvingut.

El Magí torna a les seves obligacions, deixant el Benet confús. Aquell pallús que era l’últim de la classe i sempre feia campana, ara té un negoci i li va bé a la vida, està content i és feliç, en canvi a ell que semblava que tot li venia de cara, és una persona  amargada que no té il·lusió per res.

 Encara li falta molt al Benet per  descobrir que la felicitat no es tant en les coses que es tenen,  sinó en un mateix. Cosa que descobrirà poc a poc en les successives visites al bar i parlant amb el vell company d’escola, amb el qual  acabaran sent bons amics. Una clau per ser feliç, segons el Magí,  és que ens apassioni tot el que fem i gaudim del que tenim  i  no necessitem buscar i agafar-nos constantment  en les coses i objectes materials o en les noves  experiències per tal d’aconseguir una engruna de felicitat.

 
06/08/2013
 

2 comentaris:

  1. Si en té de raó en Magí...L'important no és el què tenim, sinó el què som...I en Magí és un savi!
    Petonets i bon diumenge, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És més important ser que no pas tenir, encara que a molts els costa de descobrir-ho.
      Petonets de diumenge cap al tard M. Roser

      Elimina