dijous, 26 de desembre del 2013

L’ALQUIMISTA DE PARAULES


L’home ha deixat la taula de probes i és assegut en un taula enmig de la sala. Davant seu molts llibres i un cristal·litzador. Consulta nerviosament  els llibres cercant paraules i més paraules, fins que troba la que li plau, aleshores, l’apunta el nom en uns petits rectangles de paper i els fica un a un dins el cristal·litzador.   

Una vegada omplert el recipient de paperets agafa una petita ampolla plena d’un licor platejat i deixa caure una quantitat bastant generosa que remou amb una espàtula de vidre. Poc a poc els papers van canviant de color tornant-se, tot el contingut, d’un color deslluït de tinta barrejada amb el líquid. Poc després, convençut posa tot dins un forn i el gradua a certa mida d’escalfor i de temps de cocció. Mentre el forn desenvolupa el seu treball ell consulta altres llibres per confirmar les seves eleccions. 

Sona finalment el timbre de final de feina i seguidament obre el forn i protegint-se les mans amb un guants treu el vas de vidre. Dins, el líquid s’ha assecat i forma una pasta deforme amalgamat amb el paper. 

Remou i remou la pasta, la gira i l’olora però no descobreix res de nou escrit. Torna asseure’s i exclama: “ Mala sort, la pedra filosofal en una feina tan senzilla com trobar noves paraules per definir el Nadal m’ha fallat”. Veiem, i es posa a repassar les paraules que ha tret dels diccionaris: amor, fraternitat, esperit nadalenc, altre vegada amor, estimació, proïsme, donar-se, adonar-se dels demès, el altres. Caram! Més vegades amor. Família, unió, més fraternitat i més amor. Col·laboració...i més paraules. 

Per tant agafa un tros de paper i escriu: “no he trobat noves paraules, totes surten al diccionari, una i altra vegada, i en un i altre diccionari. Per tant no tinc cap innovació ni sé construir una bona paraula per definir el Nadal.” 

Per tant en la meva felicitació només puc anotar:

Una forta encaixada d’amic de veritat.
 
Una forta abraçada cordial i profunda,
de tot el meu cor al vostre  cor,
acompanyat  de petons a cada galta,
Però no petons de convinença, sinó reals. 

Tot seguit de la meva més sincera estimació
I el meu apreciï a tots vosaltres amics i amigues,
Que les festes de Nadal us siguin propicies
i de bon recordar any rere any. 

Una forta encaixada i una forta abraçada
Reals i vertaderes les dos. De cor a cor. 

Una vegada ho ha escrit, ho posa en un sobre, escriu una direcció i marxa per entregar-ho a Correus. 

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada