SANT GIRVÈS (SANT GERVASI) DE CASTELLNOU DE CALCORZE. PONT DEL BAR. ALT URGELL .

TERRES DE L’ALT URGELL.   

Una vegada sortint d’Aristot en la cruïlla abans del tros de carretera que ens menava a la N-260 van veure un indicador amb el nom de Castellnou de Carcolze, (també 7 km.) i una vegada enlairats muntanya amunt van decidir també visitar-lo.

 

Castellnou de Calcorze (1.380 m. d’altitud) és un bonic poble encimbellat dalt de la muntanya però amagat dins la seva pendent vall. És agradable sentir el murmuri de l’aigua del torrent de Castellnou, afluent del Segre, que baixa serpentejant i trobar-te una font a l’entrada del poble curulla d’aigua. La carretera per accedir-hi és una pista reviscolada i estreta però asfaltada. De l’aparcament final continua una pista de terra que segons sembla pels indicadors ens portaria a Bescaran. Portats per l’esperit de conèixer i potser també una mica aventurer de bon grat haguéssim continuat. Però l’experiència del pòsit dels anys ens va decidir deixar-ho per un altre dia en hora més matinera.

 

El campanar de l’església ens cridà l’atenció, no sé que tenen els campanars que són com un imant per la nostra mirada. Pujant pels pendents carrers vam arribar a la plaça on és troba l’església de Sant Girvès, més fàcilment coneguda per Sant Gervasi. 

Cercant dades surt que el nom es deu a causa del Castell termenat que existia a la part superior del poble, ara només uns murs d’uns tres metres d’alçada situats a la part alta, i que substituïa a un d’anterior documentat el 986.  

La parròquia de Calcorze és esmentada l’any 839 en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. L’any 996 el castell fou venut pel vescomte Guillem d’Urgell. Pertocant al Castell nou, el fogatjament del 1358 diu “Lo castell de Castellnou. Castellnou te ma vuy lo dit bisbe (d’Urgell) e fa los fruyts seus cascun any, jats se sia lo noble en cicart de Lordat li’n fassa demanda que diu que es seu. Al dit castell stan. Y fochs e sia vist si paguaran o no: XXV fochs”. Aleshores havia un pleit entre Sicard de llorda i el bisbe de la Seu. El fogatjament del 1368-1370 indica que el”Loch de Castell nou de Cocoltze”, amb 26 focs, és del bisbe e Capitol Durgell”, mentre que un tercer fogatjament del segle XIV expressa ésser el Castell Nou de Cardolze den sicart de Lordat.

 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Malgrat tot la descripció de l’església ens diu que pertany a l’estil gòtic dels segles XIII- XIV. La qual cosa em fa pensar que el nou castell i segurament la nova església van fruir de les pedres de les anteriors construccions. 

L’església en trobat la següent descripció: Edifici d’una nau rectangular, coberta en volta de llunetes.     

Lluneta segons DEC: Volta en forma de mitja lluna formada per un arc vertical i la seva intersecció amb una volta de canó, en practicar-hi una obertura per a fer claror.  

Construcció rústega de pedres, no en filades. En els angles de l’edifici han estat posades pedres ben treballades i amb signes de paraires que es creu eren del castell.

Porta amb volta apuntada i decorada amb boles al que s’accedeix mitjançant unes escales de graons de pedra.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El campanar és una torre quadrada on el pis inferior és una portalada d’accés al carrers del poble i també del castell.

 

Les restes del castell i suposo que el conjunt de la part superior del poble està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.