LE PETIT TRAIN JAUNE

EL TREN GROC

 Hi ha una veritable preocupació aquest dies, al país veí,  arran de la noticia d’un possible tancament del Tren Groc.  La greu crisi que afecta a tot Europa, ara també toca al petit tren groc. El govern francès diu que no hi ha diners per mantenir les seves estructures que han quedat obsoletes.

 

El Tren Groc, veritable símbol dels Pirineus Catalans amb els seus colors vermell i groc, és un tren fora de normes. Aquesta línia de via  estreta, només fa un metre d’ample, inaugurada al 1910 i acabada al 1927 acumula un munt de records. Per començar és el tren més alt de França amb un desnivell que va dels 400 als 1.600 metres d’altitud.

Aproximadament 400.000 viatgers,  l’agafen cada any, tant turistes com els habitants de la zona, ja que connecta zones d’alta muntanya de difícil accés.

El recorregut, de més de 60 quilòmetres, transcorre entre altes muntanyes i profundes valls  i uneix petits poblets  de l’alta Cerdanya i el Conflent, en mig  paratges d’una gran bellesa, està puntejat per 650 obres arquitectòniques,  verdaderes obres d’art,  entre les quals hi trobem 19 túnels, 15 ponts i 14 viaductes. Dos d’aquests ponts travessen la vall del riu Tet. El pont Séjourné travessa el riu a una alçada de 65 metres, per altra banda el forjat del pont Gisclard es troba a 80 metres sobre el fons de vall.

A part d’aquestes proeses, el que fa que els Catalans se sentin lligats al Tren Groc, ja que ha tingut un important paper en el desenvolupament de l’alta Cerdanya , i la seva connexió amb el Conflent, i també pel  paper que aquest ha jugat en  el desenvolupament del turisme.

El Tren Groc o Le Train Jaune, en francès,  també conegut com la Línia de Cerdanya o més popularment com el canari de muntanya, és una línia de ferrocarril de via estreta,  d'un metre d'ample,  gestionat per la SNCF, a través de la marca regional TER Llenguadoc - Rosselló. A més de connectar les dues comarques veïnes des de Vilafranca de Conflent fins l'estació de la Tor de Querol via Font-romeu, resseguint el curs del riu Tet i, al vessant cerdà, evitant curosament l'enclavament de Llívia.  A Vilafranca de Conflent connecta amb el tren d'ample internacional procedent de Perpinyà i a la Tor de Querol amb el procedent de Toulouse  via Paris.
Els trens són elèctrics, alimentats per un corrent continu de 850 volts a través d'un tercer rail lateral. L'electricitat prové de generadors hidroelèctrics al riu Tet; en concret la presa de la Bullosa va ser construïda amb aquesta finalitat.

Els antics trens que van inaugurar la ruta encara fan el trajecte coexistint amb els moderns,  també pintats amb els colors groc i vermell de la bandera catalana que han donat el nom a la línia. La majoria d'aquests trens disposen de vagons coberts i de vagons descoberts, ja que avui dia gran part del seu ús és purament turístic. L'accidentat terreny de la línia fa que la velocitat màxima dels trens sigui de 55 quilòmetres per hora. Disposen també de guies auditives, en francès, català i anglès, que en apropen al territori a les seves gent i al seu paisatge.

Recordo amb nostàlgia les dues vegades que hem pujat a aquest trenet, i he gaudit de les vistes i de les contrades pirinenques. És una llàstima que  es perdi aquesta joia de tren , que a mes de fer  gaudir als turistes, és de gran utilitat pels habitants d’aquestes zones,  ja que serveix per connectar amb les principals vies del sud de França.

-11-06-2013-