Una vegada passat el peatge
del túnel del Cadí en direcció a Bellver ens trobem aquest poblet quasi
completament remodelat i construït de nou.
Enmig del poble hi ha la
construcció de l’església de Sant Andreu mig amagada en les noves cases.
Destaca per damunt de tot com a senyal de la existència de l’edifici religiós
el bell campanar que sobresurt de les teulades.
La seva consagració la va
portar a terme el bisbe d’Urgell Ingobert el 30 d'octubre de l'any 891
a petició del cavaller Sanç. Va assignar-s’hi-li per cementiri 30 passes de
terreny a tot el voltant.
Dotant-la per primícia, dues
parts del delme i altra part al monestir de Cuixà, amb certes excepcions. La
seva possessió va ser un domini disputat entre l'abadia de Cuixà i els comtes
de Cerdanya.
El dia de la consagració hi
foren presents l'ardiaca Eufredari i altres clergues. L'església va ser dotada
amb unes vinyes i amb un camp del comte Guifré que marcava els límits d’un
empriu.
El 9 de febrer del 958 el rei
Lotari confirma aquest alou. Formava part del pagus Tollonensis.
Edifici d’una sola nau
encapçalada per un absis semicircular decorat amb arcuacions cegues. L'absis
està força restaurat i, juntament amb mitja església, toca l'era de la casa de
pagès del costat. La nau està coberta amb volta de canó i reforçada per dos arcs
torals de mig punt.
La porta de mig punt s’obre al
mur de migjorn. Té l’arc peraltat emmarcat per un altre arc de dents
d’engranatge.
Al segle XVIII va ser
modificada; li van adossar dues capelles i un contrafort, així com li van
modificar l’estructura amb la sagristia. La torre campanar també és del segle
XVIII.
Enfront de la porta hi havia
el baptisteri que contenia una pica heptagonal (s. XIII) de pedra calcària d'un
metre d'alçada. Actualment es troba entrant a l'esquerra. Tanmateix entrant a
l'esquerra, s'obra la porta que dóna pas al campanar, el qual és quadrat, de
dos pisos i piramidal.
La sagristia es troba a
l'esquerra de l'altar.
En procedeix un frontal d’altar romànic, pintat sobre taula (XIII), que avui és al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Al Museu Diocesà d’Urgell hi
ha les pintures murals romàniques que decoraven els murs de l’església, amb la
representació de la Santa Cena, de la pesca miraculosa i la Mare de Déu en
majestat (segle XII).
El poble de Baltarga celebra
la festa major al setembre.
Una bonica església amb el seu
cementiri davant i tancada per la porta amb una creu protegint l’entrada.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada