L'ESTIU QUE VAIG COMPLIR CATORZE ANYS

 

Encara tenia tretze anys quan vaig acabar els estudis primaris al col·legi de monges on havia anat sempre. Em va saber  molt greu deixar d’estudiar, però calia anar a treballar a la fàbrica, com tothom. A diferència de les meves amigues que només esperaven tenir 14 anys per entrar a la fàbrica  a mi no em feia gens de gràcia, però era el que tocava fer.

 Aquell estiu era molt xafogós, i com feia els catorze a finals de juliol, amb els pares vam acordar que començaria a treballar, cap a mig setembre. Estava tota contenta, el mes d’agost me’l passaria a casa dels meus avis a aquell poblet del berguedà, on cada any hi anava de vacances. Allà a més dels avis,  hi tenia dos tiets i tietes  i un pilot de cosins  i molts amics de cada any . M’agradava molt anar allà, ja que m’ho passava molt bé amb els cosins i amics, anant d’una casa a l’altre. Seria l’últim any de poder-hi estar tot el mes, ja que a la fàbrica només teníem quinze dies de vacances .

 Aquell juliol, com tots els estius fèiem; amb els pares, tots els diumenges anaven a dinar a les font. Agafàvem el carrilet i pujaven fins a Guardiola de Berguedà, allà solíem anar a la font del Avellaners, al costa del riu. Als matins fèiem excursions caminant ,  després dinaven i a les tardes i havia ball. A vegades anaven a la Font Gran, a Cercs . Algun altre festa pujaven fins a Castellar de N’Hug, a les Fonts del Llobregat, o a alguna altre zona propera, llavors ens desplaçàvem en autocar.

Va arribar l’Agost i amb la maleta feta, amb els pares vam agafar el carrilet per anar a casa dels avis. Allà on ens deixava el tren teníem de pujar una costa caminant una mitja hora, carregats i costa amunt, no hi havia altre mitjà per anar-hi. Arribada a casa dels tiets, dels avis; cosins i cosines sortien a rebre’ns  ... petons i abraçades  Que  feliç  era allà.  Tenia un mes per endavant abans de començar a la fàbrica, abans de ser gran.

 Però les coses no sempre surten com es planegen; llavors no hi havia telèfons. Al cap d’una setmana justa, el següent diumenge, és van  presentar els pares a buscar-me. El director de la fàbrica els havia dit que havia de començar a treballar, el dilluns, l’endemà. Vaig tenir una gran enrabiada, no hi volia anar, m’estafaven tres setmanes de les meves vacances. Finalment no em va quedar cap més remei que accedir. Aquell  diumenge a la tarda  del mes d’agost se’m van acabar les vacances i la vida tranquil·la.  L’endemà, a tres quarts de cinc de la matinada, entrava a treballar  a la fàbrica de teixits del poble i al món dels adults.

-8 de juny de 2013-