Mamaaaà, mamaaà, Crida per
l’escala mentre puja plorant. Que et passà, que són aquest brams. Ni que
t’estiguessin matant.
Quan arriba dalt la mare eixuga
amb el mocador les llàgrimes i els mocs que davallen per les galtes de la
compungida carona.
Mare tinc les sabates foradades i
..... se n’han rigut a col·legi. A veurà? O sí tens raó! Vull unes sabates
noves.
Sí clar avui dimecres. El pare no
cobra fins dissabte. T’hauràs d’esperar. Però no puc anar així, s’exclama.
Mira podem posar una plantilla de
cartró i les aprofites fins que el pare cobri o et poses les vambes.
No les vambes no, se’n riurien ..... Aleshores ja ho saps
el cartró i ha esperar fins dissabte a la tarda que baixarem a cal Segarra. I
les sabates velles hi farem posar mitges soles que s’han d’aprofitar. Les noves
les guardarem per les festes.
Però tindré sabates noves. si més
has de tenir més cura.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada