TINC LA RAÓ!!!....JO TAMBÉ!!!

“ Res és repartit de forma més equitativa que la raó. Tothom està convençut de tenir-ne suficient”   ( René Descartes)

    -He dit que no hi aniries, i no hi aniràs. La raó és de part meva i has de fer el que et digui.

   - No, no tens raó. He complert 18 anys i puc fer el que em doni la gana. Dilluns  marxaré cap a Toulouse,  a la  fira d’arts escèniques  i romandré  tota la setmana.

   - Deixaràs tota una setmana els estudis universitaris per una quimera?

   - És el que m’agrada i ho vull fer

  -  Has d’estudiar i fer-te un home d’empenta.

   - Si, estudiar el que tu vas voler. Ser un advocat de primera

   - El que has de fer. Mentre visquis sota el nostre sostre has de complir les normes de la casa.

  - La casa  que  tu  has convertit en presó i tothom ha de seguir les teves normes..

 

La discussió era cada vegada més virulenta , la Marta amb els seus deu anyets els escoltava des de la porta i es va espantar, i va córrer a buscar la seva mare, que arreglava el jardí, amb la seva tieta.

   -Mama! Mama! El papa i l’Albert és tornen a discutir molt, potser fins i tot  es pegaran.

La mare calma a la seva filla, amb bones paraules i va per entrar a casa  decidida a posar pau. La cunyada també hi fica cullerada,

-          A aquest xicot li heu donat massa llibertat, i ha sortit  un rebel. No sabeu educar els fills..

-          Consol, no et fiquis on no et demanen.

-          No veus que tinc raó.  Sou uns pares desastrosos.

-          Cuida’t de casa teva, que de casa meva me’n cuido jo.

 

 La deixa amb la paraula a la boca i entra a trobar els disputants. Els dos criden qui més pot sense escoltar les raons de l’altre.

-          Voleu parar de cridar – crida, intentant posar calma- Deixeu de discutir i intenteu de parlar les coses amb calma

-          El papa sempre vol imposar la seva raó. No escolta ningú.

-          Vaja , qui parla, i tu la teva.

-          Tots dos teniu raó, cada un té la seva raó i jo també tinc la meva,  però això no ha d’enfrontar-vos, ni convertir-vos en uns salvatges. Raoneu les vostres propostes com persones civilitzades, com sempre hem fet, i busquem un punt d’acord . Hem de saber respectar les raons de l’altre.

La Consol entra a la sala , i altre vegada torna a dir-hi la seva

-          Aquests fills mal educats... no sabeu educar la canalla, sou uns pares titella..

El pare s’aixeca decidit i agafant la seva germana pel braç l’acompanya a la porta,  fent-la fora,  que  se’n  torni a casa,  que ells ja s’arreglaran solets.

-          Va ves amb les teves raons a casa teva.

La Consol marxa xipollejant  baixet  “Mira que en sou de desagraïts, després de tot el que he fet per vosaltres.”

La mare mentre, treu una safata  de galetes acabades de fer i les posa a la taula, i també uns vasos i una  ampolla de moscatell, sap que això fa miracles,  mentre la menuda va a buscar-se una taronjada a la nevera.

-          Mentre berenem una mica, parlarem de la qüestió, i mirarem de trobar punts d’acord.

 

Mentre feien els preparatius, ja s’havia abaixat una mica la tensió de la disputa, i ella sabia com els agradaven aquelles galetes que feia.

Van començar a parlar del viatge de l’Albert, el pare que no en sabia res s’havia començat a encendre, el noi tenia por de dir-li , perquè coneixia el geni seu pare. La mare mentre volia preparar el terreny, però la casualitat va fer que l’home se n’assabentes per altres i així s’havia iniciat la discussió.

 

Assaborint aquelles galetes i amb una copeta de moscatell per acompanyar-les, aviat és van trobar punts d’acord. El noi estudiava el que el seu pare creia que era el millor per ell, però a ell li agradava dedicar-se als espectacles artístics i musicals,  que compaginava en el temps lliure. Quan acabés  la carrera, podria decidir seguir el camí que li  convingués. Això és el que havien acordat.

 

 

 Aquella setmana a Toulouse era molt important per ell, i els altres membres del grup que l’acompanyaven. Ell   sabia que podia compaginar-ho perfectament amb els estudis, un setmana  de festa, només li suposava, treballar després una mica més . El pare  és conscient que el noi compleix sempre la seva paraula

-          Podies haver parlat així des del començament, - va fer el pare.

-          No veus que quan estàs enfadat no  escoltes res

-          Però després a estudiar de valent, oi?

 

 

 La mare els escoltava  satisfeta,  ella ja sabia que les coses arribarien a bon port, però son tan cabuts els dos quan és posen a discutir  que un no escolta les raons de l’altre. La petita fa estona que els ha deixat amb les seves disputes. Ha agafat un vas taronjada i unes quantes galetes se n’ha anat a la seva habitació a veure el seu programa de televisió preferit.

   -24 de setembre de 2012-