Tots sabem que el Pedraforca és una muntanya màgica. La seva forma ja ens revela que no és una muntanya com les altres, tot i l’encant i la majestuositat d’aquesta muntanya simbòlica pels catalans, està envoltada de mites i del llegendes, que perduren des de molt segles
La meva àvia, veïna d’un poblet de les contrades , ja m’explicava de petitona, un seguit de llegendes o fets relacionats amb la muntanya. Els tres més importants succeeixen: la nit de Sant Silvestre, l’última nit de l’any; la nit de sant Joan; i cap a mitjans d’agost, entre els dies, del 15 al 23, esdevé la tercera.
La primera llegenda explica com és va formar la muntanya. Abans aquesta era un cim, només amb una punta, i de sobte una nit va sorgir-hi un gran castell al cim. El senyor infernal que l’habitava, ajudava als moros en les seves correries, tenien els habitants de la vall espaordits. La gent de les contrades demanaven a Déu que els alliberés del mal son dels senyors del avern. Un missatger, que era sant Miquel, els va dir que a la nit, era la nit de fi d’any, per més soroll que sentissin no sortissin de casa, ni obrissin les finestres. Aquella nit un gran terrabastall va fer trontollar les cases, més ningú es va moure. L’endemà quan la gent van sortir, van veure que el castell s’havia ensorrat i les pedres estaven enrunades en mig d’una gran enforcadura i la muntanya tenia els dos pollegons formant una forca, tal com ara la coneixem.
Per sant Joan, es conta que les bruixes, que des de temps immemorials habiten la muntanya, surten dels seus amagatalls en aquesta nit en ple solstici d’estiu; ballen i dansen els seus rituals, al voltants de focs que broten espontanis en diferent s parts de la muntanya. Molta gent hi puja, per fer-hi conjurs i allunyar el negativisme de les seves vides. Les bruixes, moltes persones diuen que les han sentides, però mai s’han deixat veure. Per això molta gent fan fogueres per cremar mals auguris i purificar l’entorn. Però també és una nit màgica i beneficiosa per curar el cos i l’esperit. Moltes herbes que creixen pels boscos berguedans, tenen aquest dia les més òptimes propietats medicinals; s’han de collir la tarda abans i deixar-les tota la nit a la serena, per extreure’n els màxims beneficis.
Tenim encara una tercera llegenda, aquesta afecta altres pobles de les contrades veïnes, Pels voltants del 15 al 22 d’agost, segons el lloc, hi ha un dia que el sol es pon dintre la seva enforcadura, a més de ser un espectacle curiós i bonic, els llocs que observen aquest fenomen, aquella nit tenen el vist i plau de les bruixes, i quan els últims raig s de sol es pon al l’enforcadura, qualsevol persona que ho observi el fenomen per més distància que hi hagi, les bruixes li concedeixen el desig que demani en aquell moment, que es complirà en els propers tres dies. Però això si, ha de ser just en el moment que és pon l’últim raig de sol.
Avui m’han vingut al cap, aquestes històries , que escoltava embadalida de la meva àvia , perquè aquesta tarda, estava just a un indret on he vist el com el sol es ponia al bell mig del Pedraforca. Un espectacle curiós i fascinant, però, llàstima, no he pensat a demanar cap desig. Ara no podré comprovar que hi ha de cert en aquesta història .
– 19 d’agost de 2012-
La meva àvia, veïna d’un poblet de les contrades , ja m’explicava de petitona, un seguit de llegendes o fets relacionats amb la muntanya. Els tres més importants succeeixen: la nit de Sant Silvestre, l’última nit de l’any; la nit de sant Joan; i cap a mitjans d’agost, entre els dies, del 15 al 23, esdevé la tercera.
La primera llegenda explica com és va formar la muntanya. Abans aquesta era un cim, només amb una punta, i de sobte una nit va sorgir-hi un gran castell al cim. El senyor infernal que l’habitava, ajudava als moros en les seves correries, tenien els habitants de la vall espaordits. La gent de les contrades demanaven a Déu que els alliberés del mal son dels senyors del avern. Un missatger, que era sant Miquel, els va dir que a la nit, era la nit de fi d’any, per més soroll que sentissin no sortissin de casa, ni obrissin les finestres. Aquella nit un gran terrabastall va fer trontollar les cases, més ningú es va moure. L’endemà quan la gent van sortir, van veure que el castell s’havia ensorrat i les pedres estaven enrunades en mig d’una gran enforcadura i la muntanya tenia els dos pollegons formant una forca, tal com ara la coneixem.
Per sant Joan, es conta que les bruixes, que des de temps immemorials habiten la muntanya, surten dels seus amagatalls en aquesta nit en ple solstici d’estiu; ballen i dansen els seus rituals, al voltants de focs que broten espontanis en diferent s parts de la muntanya. Molta gent hi puja, per fer-hi conjurs i allunyar el negativisme de les seves vides. Les bruixes, moltes persones diuen que les han sentides, però mai s’han deixat veure. Per això molta gent fan fogueres per cremar mals auguris i purificar l’entorn. Però també és una nit màgica i beneficiosa per curar el cos i l’esperit. Moltes herbes que creixen pels boscos berguedans, tenen aquest dia les més òptimes propietats medicinals; s’han de collir la tarda abans i deixar-les tota la nit a la serena, per extreure’n els màxims beneficis.
Tenim encara una tercera llegenda, aquesta afecta altres pobles de les contrades veïnes, Pels voltants del 15 al 22 d’agost, segons el lloc, hi ha un dia que el sol es pon dintre la seva enforcadura, a més de ser un espectacle curiós i bonic, els llocs que observen aquest fenomen, aquella nit tenen el vist i plau de les bruixes, i quan els últims raig s de sol es pon al l’enforcadura, qualsevol persona que ho observi el fenomen per més distància que hi hagi, les bruixes li concedeixen el desig que demani en aquell moment, que es complirà en els propers tres dies. Però això si, ha de ser just en el moment que és pon l’últim raig de sol.
Avui m’han vingut al cap, aquestes històries , que escoltava embadalida de la meva àvia , perquè aquesta tarda, estava just a un indret on he vist el com el sol es ponia al bell mig del Pedraforca. Un espectacle curiós i fascinant, però, llàstima, no he pensat a demanar cap desig. Ara no podré comprovar que hi ha de cert en aquesta història .– 19 d’agost de 2012-
No coneixia aquesta història. La foto que has penjat és una marevella
ResponEliminaSón històries que s'expliquen. La foto si que és xula, l'he trobat per Internet.
EliminaCada agost a Saldes, des de fa 3 anys es celebra la nit de les bruixes. On els menuts busquen dolços tresors entre bruixes i bruixots.
ResponEliminaÉs interessant, segur que és una recuperació de les antigues llegendes que es conten per aquests indrets. Gràcies per la informació.
EliminaSalutacions.