SANT PERE D’AIXIRIVALL. SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA.

En el centre de la població d’Aixirivall i després de baixar unes escaletes trobem la petita església de Sant Pere.

L’edifici és construït seguin la tradició romànica malgrat és tracta d’una construcció barroca. La data gravada a la llinda és de l’a. 1603. Per la Llei 9/2003 és declarada monument del Patrimoni Cultural d’Andorra.

La construcció és de planta rectangular, adaptat a la pendent de la muntanya i amb l’absis no marcat exteriorment.

La coberta és d’encavallada de fusta cobert de llicorella i l’absis amb volta de canó. En els darrers anys juntament amb la restauració del retaule s’ha millorat la coberta per evitar noves filtracions quan plogui.

Dalt de la porta hi ha el campanar de cadireta amb ull de mig punt. Tot el conjunt és arrebossat de color blanquinós.

Sota una petita cornisa s’obre la porta d’entrada emmarcada de fusta amb dues finestres. Hi ha tot una sèrie de gravats i la data.

Dins hi ha el cor damunt l’entrada. L’element més destacable és el retaule barroc de Sant Pere. S’ha treballat recentment en la seva conservació i restauració. El retaule estava en molt mal estat a causa de les filtracions d’humitat que patia l’església.

L’elaboració del retaule va ser encomanada l’a. 1619 a l’escultor Antoni Tremulles i al pintor Jeroni d’Heredia (Mestre d’Ansalonga). Es tracta d’una obra d’una “qualitat pictòrica bastant elevada” malgrat la pèrdua de la part baixa.

En la part inferior hi ha diferents santes. A la part central, enmig destaca la imatge de Sant Pere en talla de fusta. I diferents escenes com el calvari i l’anunciació ornen la part superior.

Vam emportar-nos un agradable record de la visita i vam veure un bon llegat per protegir i salvaguardar, tal com deien els tècnics del corresponent departament de l’Administració andorrana.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga 30 agost 2012.