Érem a Setcases, un petit poblet de muntanya, passat Camprodon, rodejat d’altes i agrestes muntanyes. Havíem anat a recollir una colla d’excursionistes, que feien la travessa Núria - Setcases. Aquests excursionistes que de mitjana passava de llarg la setantena d'anys, alguns sobre els vuitanta, si bé cal dir que tots havien estat o eren experts muntanyencs. El dia era molt calorós i xafogós, era un d’aquells dies de juliol que hi van. Passades les dues de la tarda vam començar a inquietar-nos, el sol cremava i els caminants no és veien enlloc, tot i haver marxat molt aviat. Uns va anar-los a esperar al refugi d’ Ulldeter, prop de l’estació d’esquí Vallter 2000.
Cap a les tres de la tarda van començar a aparèixer els primers excursionistes, a les quatre ja havien arribat tots, cansats, acalorats, suats i vermells per la calo
rada; Vam començar a dinar, ,al restaurant, prop les quatre de la tarda, els caminants i els que els recollíem.
Mentre els esperaven vam fer una visita pel poble, com era migdia era tot tancat i barrat. Aquest poblet d’alta muntanya, és preciós, però una de les coses que ens va sorprendre va ser aquesta casa, de pedra i amb la façana tota coberta de flors. Flors per tot arreu, en tota mena d’atuells; caixes, galledes velles, olles d’alumini, tupins, bocois, orinals, palanganes, cistelles, troncs, bugaders, peroles ... i tota mena d’estris que us podeu imaginar.
Verdadera ment d’això en podem dir reciclar. El resultat era espectacular.
Si un dia aneu a Setcases, segur que no deixarà de sorprendre-us aquesta casa tan florida i acolorida
Cap a les tres de la tarda van començar a aparèixer els primers excursionistes, a les quatre ja havien arribat tots, cansats, acalorats, suats i vermells per la calo
rada; Vam començar a dinar, ,al restaurant, prop les quatre de la tarda, els caminants i els que els recollíem.Mentre els esperaven vam fer una visita pel poble, com era migdia era tot tancat i barrat. Aquest poblet d’alta muntanya, és preciós, però una de les coses que ens va sorprendre va ser aquesta casa, de pedra i amb la façana tota coberta de flors. Flors per tot arreu, en tota mena d’atuells; caixes, galledes velles, olles d’alumini, tupins, bocois, orinals, palanganes, cistelles, troncs, bugaders, peroles ... i tota mena d’estris que us podeu imaginar.
Verdadera ment d’això en podem dir reciclar. El resultat era espectacular.
Si un dia aneu a Setcases, segur que no deixarà de sorprendre-us aquesta casa tan florida i acolorida
Anna- juliol de 2012-
Un poble preciós, Setcases i aquesta tan florida és una meravella, hi ha gent que te gust per fer coses que ens alegren la vista...
ResponEliminaI una bona travessa i a ple juliol...Veig que encara hi sóc a temps,je, je...
Molts petons, ja una mica fresquets.
De fet és un poblet per fer-hi una escapadeta, ara si vols fer la travessa, que també val la pena, no la fagis al juliol a l'hora del sol. Per l'edat cap problema, només són cinc horetes.
EliminaRetorn de petons fresquets.
Fa poc que vaig estar-hi. Realment és una façana que no passa desapercebuda. És preciosa!
ResponEliminaDe fet des de lluny crida l'atenció, i llavors has d'arribar-hi fins allà per veure-la bé.
Elimina