PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA.
Sant Julià i Sant Germà de Lòria és l’església parroquial de Sant Julià de Lòria.
En la nostra visita a Andorra cercàvem com sempre una església romànica, la nostra afició, i vam trobar-nos un edifici modern però, al donar-li la volta sorpresos vam contemplar admirats el campanar d’estil llombard que enalteix la part nord de l’església.
El campanar és de planta quadrada. Els seus murs són de blocs de pedra de mides regulars units amb morter de calç. La torre és de tres pisos que sobresurten de la coberta, amb finestres geminades a cada pis i coronades per arcs de mig punt adovellats. Les finestres queden emmarcades a la part superior amb un fris de quatre arcuacions cegues. Les finestres del tercer pis van ser modificades per col•locar-hi les campanes. La teulada és amb coberta a quatre vessants de lloses de llicorella.
Originàriament l’edifici eclesial va ser romànic. Però el pas dels anys i la adequació a les necessitats de la vida, tan parroquial com la dels humans, va comportar diferents modificacions.
Entre els segles XVII- XVIII es va modificar la nau i l'absis que va passar a ser quadrangular.
En el 1939-1940 es va enderrocar la nau i va aixecar-se una nova de planta rectangular amb la nova façana bastida seguint la corrent de l’arquitectura de granit.
El 1974 es va ampliar la nau tot canviant-li l’eix d’orientació i eliminant el comunidor i el cementiri. Actualment l'absis d'època barroca queda als peus. Al centre de la façana destaca la porta d’entrada amb arc de mig punt , amb un emmarcat arrebossat i amb vitralls a la part superior.
A l'interior es conserven les talles romàniques de la Mare de Déu de Canòlich i de la Mare de Déu del Remei, una talla barroca del Crist de Gràcia i els retaules barrocs de Sant Julià i de la Immaculada.
Dins l’actual església és respira pau i és força agradable visitar-la i estar-s’hi.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 3 setembre 2012
...aleshores, quan davant de les seves mans només va quedar el tros de fusta amb el nom del navili es van entristir i es van dir: podriem iniciar, aprofitant el nom mític, una nova singladura. Van decidir que el nou projecte es digués Tribuna Berguedana. Les ones internàutiques veient l'esforç humà per sobreviure van bufar fort damunt la tendre nau peró aquesta ressistia per la tossudesa dels tripulants... M.P.M.
dissabte, 15 de setembre del 2012
SANT JULIÀ I SANT GERMÀ DE LÒRIA. ANDORRA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada