Have you ever been in London? No és el mateix si pots respondre... Yes I have, o bé... No I haven’t...
La cerimònia inaugural de les Olimpíades 2012. Una meravella! Molt ben dissenyada pel genial director de cine, Danny Boyle.... Música, ball i cultura britànica: homenatge a Shakespeare, al camp, a la Revolució Industrial i al sistema de salut del país. Sense oblidar el cinema i la literatura infantil, com Harry Potter o Peter Pan. I la família Alcántara? Fabuloses imatges de “Cuéntame” ambientades en l’any 1968. Un honor pels espanyols!
Quina oportunitat poder veure en directe l’aparició estel·lar de l’helicòpter que portava la reina Isabel II, i l’espectacular davallada en paracaigudes. Molt bo el moment quan Daniel Cray, l’actual 007, entrava al palau de Buckinghan a buscar la reina. Good evening... deia seriosament. Que bonics els gossets blancs del palau! Realment idíl·lic!. Llàstima que ella no canvia mai la seva expressió! Però tant se val. Feia goig amb el seu vestit color de rosa i les plomes que adornaven el seu pentinat; els barrets que sol lluir, a vegades, no haurien estat massa adients per a la ocasió.
David Beckham, ídol de masses per ser un gran jugador de futbol, conegut a tot el món per la seva trajectòria i també pel seu matrimoni amb una component de les Spice Girls. Sensacional la filmació, quan navegava amb la llanxa pel Tamessis. Impressionant, quan travessava per sota la Tower Britge
Quins tocs d’humor anglès els del Mister Bean! Només calia posar un dit al piano. Tot marxava sol! L’orquestra espaterrant i encantadora, seguint amb enginy l’humor del “senyor mongeta”. Quin trapella més còmic, quan es colava dins la cursa de “Carros de Foc”, amb la intenció de fer estrafolla!
Per acabar no hi podia faltar Sir Paul McCartney, mític exmembre del grup més important de tots els temps. The Beatles. Segons diuen les males llengües, amb l’emoció no va poder evitar de fer algun gall que, de fet, molts, ni tan sols ens en vam adonar. Feia recordar els anys seixanta i aquell local de Liverpool, on van començar a fer els seus primers passos. El tema Hey Hude que va posar el punt final, feu vibrar el cor de cadascú dels assistents a l’estadi londinenc.
La desfilada dels atletes de tots els països amb els seus abanderats al capdavant, tot un luxe! I per Espanya... Pau Gasol, lluint la seva perxa de més de dos metres. Quin goig tot plegat!
El més impressionant, si cap, l’encesa del peveter per set joves anònims, representant l’esperit olímpic. El final impactant... Quan anaven flamejant els mini-peveters , un per cada país participant, fins a crear un gran foc al centre de l’Estadi. Una cosa mai vista!
Després, l’emoció de veure en directe els esports amb atletes de tot el món. Les celebracions per les medalles guanyades i les decepcions per les perdudes. Medalles d’or, de plata, de coure... Esclats d’alegria i de desil·lusions! El nostre país disset medalles. Onze d’elles... mèrit de les dones. Déu n’hi do!
L’acomiadament dels Jocs, molt extens: cantants de totes les èpoques, de totes les edats i tots els estils. Només un oblidat, l’Elton John!
It would have been the most especial vacation of my life!
Quines vacances! Fantàstiques... pel qui realment n’ha pogut gaudir, en directe!
D’ il·lusió també és viu!
26 d'agost de 2012
Jo també vaig viure i gaudir tota la cerimònia inagural i part dels Jocs Olímpics, des del meu sofà i m'hi vaig passar molt bé.
ResponEliminaSí, a vegades si no ens conformem és perquè no volem!
ResponElimina