LA PALLA I L’ÓS.

La mare i el nen són asseguts a una de les tauletes del bar Negre a la plaça de Sant Joan. Han demanat un parell d’orxates per beure i el nen juga a bufar la palla i fer enlairar com un coet l’embolcall de paper fi.

El nen riu i li demana l’altre embolcall a la seva mare i novament bufa la palla, corra a cercar-la i novament bufar.

Les seves alegres rialles omplen els voltants de la plaça. La mare gaudeix de les riallades del nen i també de la caiguda de la tarda quan declina el sol i l’ombra refresca l’ambient calorós del dia.

Tot d’una un soroll de panderetes i trompetes trenca el xiuxiueig de les converses de les persones que s’asseuen a les taules.

Baixen pel carrer Major, provinents de la plaça de Sant Pere, tot un grup de zíngars cantant i ballant. Davant seu un ós bru balla grotescament seguint la música de la fanfàrria i les cançons que emeten els seus acompanyants. Al ser enmig de la plaça tots els zíngars fan una rotllana i l’ós balla aixecant un peu, ara l’altre i bellugant el cap amunt i avall com si gaudis de la muixeranga.

El nen bufa novament la funda de la palla i veu com s’eleva i fent giragonses cau a terra. Justament cau davant els peus de l’animal que segueix amb la mirada la trajectòria descendent. Al distreure’s rep un cop de bastó del domador. El nen corrent es ficà entremig de tots per prendre novament el seu joguet i en alçar-se mira la cara de l’ós i veu que mentre balla els seus ulls ploren.
 Què et passa- va preguntar el nen- Si balles no pots plorar. Ballar és alegria.
 Alegria a cop de bastó- va contestar l’ós- Aprendre a ballar a fuetades i amb planxes cremant als peus. Poc menjar i algun premi per recompensa. Sempre encadenat. Aprofita el teu món i riu. Un món en llibertat és el somni de tothom.

El nen es retira sense prendre la funda i s’asseu a la taula amb sa mare.

Aquell dia va començar a saber que volia dir llibertat, malgrat fos sense música ni xerinola.

Miquel Pujol Mur.