diumenge, 28 d’octubre del 2018

TENDRESA




Quina millor tendresa que la d’un nadó , els seu plor desconsolat a vegades o murri d’altres, el seu somriure, el xipolleig del menut dins l’aigua quan relaxat o plorant l’estan banyant, o les magarrufes que fa al provar  un gust nou i com no, la tendresa de tenir-lo als braços i veure com a vegades si queda adormit, o veure’l dormir plàcidament al seu llitet.

També és un moment dolç veure el petit o la petita fer els primers passos i les primeres caigudes i com al punt, aixecant-se de nou ho torna  a intentar aconseguint aguantar-se dret. No hi ha millor regal que veure  els pares jugant junt amb el menut, les rialles i els jocs que inventen els tres asseguts al terra. Els primers anys, amb tots els canvis que s’esdevenen , les primeres paraules...papa...mama...

“Aquestes hores fosques i aquests esgarips” que a vegades et sorprenen al mig de la nit i amb un bot els progenitors s’han aixecat del llit i ja son al costat del petit calmant-lo del mal son que ha tingut i fins i tot a vegades l’un o l’altre acabant de passar la nit amb ell  per tornar-li la confiança i el son tranquil que aquell somni esgarrifós li havia fet trontollar.

27/10/2018/

2 comentaris:

  1. Que bonics que són els infants...Em fa gràcia veure que utilitzes paraules que la gent no les fa servir gaire, com per exemple fer "magarrufes"Jo si que les fai servir eh? Bé s'ha de notar que som de la Catalunya central! I és que tenim un llenguatge tan ric...
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó M. Roser, els infants són meravellosos. En quan a paraules d'aqui, del berguedà i el bages, normalment encara en fem servir algunes, però malauradament altres de molt maques les anem oblidant.
      Una abraçada M. Roser

      Elimina