Quina millor tendresa que la d’un nadó , els seu plor
desconsolat a vegades o murri d’altres, el seu somriure, el xipolleig del menut
dins l’aigua quan relaxat o plorant l’estan banyant, o les magarrufes que fa al
provar un gust nou i com no, la tendresa de tenir-lo als braços i veure com a
vegades si queda adormit, o veure’l dormir plàcidament al seu llitet.
També és un moment dolç veure el petit o la petita fer els
primers passos i les primeres caigudes i com al punt, aixecant-se de nou ho torna
a intentar aconseguint aguantar-se dret.
No hi ha millor regal que veure els pares jugant junt amb el menut,
les rialles i els jocs que inventen els tres asseguts al terra. Els primers
anys, amb tots els canvis que s’esdevenen , les primeres paraules...papa...mama...
“Aquestes hores fosques i aquests esgarips” que a vegades et
sorprenen al mig de la nit i amb un bot els progenitors s’han aixecat del llit
i ja son al costat del petit calmant-lo del mal son que ha tingut i fins i tot
a vegades l’un o l’altre acabant de passar la nit amb ell per tornar-li la confiança i el son tranquil
que aquell somni esgarrifós li havia fet trontollar.
27/10/2018/
Que bonics que són els infants...Em fa gràcia veure que utilitzes paraules que la gent no les fa servir gaire, com per exemple fer "magarrufes"Jo si que les fai servir eh? Bé s'ha de notar que som de la Catalunya central! I és que tenim un llenguatge tan ric...
ResponEliminaPetonets, Anna.
Tens raó M. Roser, els infants són meravellosos. En quan a paraules d'aqui, del berguedà i el bages, normalment encara en fem servir algunes, però malauradament altres de molt maques les anem oblidant.
EliminaUna abraçada M. Roser