La
Samantha se la mira i fent cara de picardia diu:
¾
Saps
que el teu home està mol bé. Encara no s’ha engreixat i té força cabell. Està maco!
¾
Fa
molt exercici per mantenir-se en forma.
¾
Està
força bo. Ja m’agradaria passar-hi una estona ben amanyagada en els seus forts
braços. Ai! Perdona és el teu home i us vau casar enamoradíssims. Quina enveja
que em vau fer. Tan joves i tan ximplets.
¾
Sí,
encara ho estem d’enamorats. Però noia el treball, la casa, els col·legis, els
nens, tantes coses. Tot és un batibull de coses que giren al meu voltant. –
Mira el rellotge.
¾
No
em diràs que tens pressa.
¾
No,
encara tinc una estoneta. Però he d’anar a recollir el David que va a anglès.
El Joan recull quan plega, el Martí que juga a futbol.
¾
Oi!
Que maco. Deu estar trempador. Jove i
atlètic com el seu pare.
¾
Però
què dius. Si només té setze anys.
¾
Babaua!
Que no sap un noi de setze anys! Ja m’agradaria assabentar-lo del que ignora,
si ignora alguna cosa ...
¾
Bé,
deixem la meva família- talla la Marta, una mica molesta de les paraules
insinuants de la seva amiga- A tu, et veig força maca. Caram! Quin abric de pell
de visó que tens, això val una fortuna. –Assenyala la peça de lluent pell que
reposa en un costat- Que ha de valer,
una cosa així de formosa!
¾
A
mi. Res, és un regal.
¾
Et
devia estimar.
¾
Estimar!
Estimar! Dius cada cosa. Vam passar estones molt divertides, al llit. Ah! I no
volia que la seva dona ho sabés.
¾
Però
què dius, te les feies amb un home casat.
¾
Són
els millors! Sempre callen i no donen cap escàndol. Tenen molt a perdre.
¾
Ai,
Samantha! Tu què fas, vius dels homes.
¾
Ep!
Jo d’això res. Jo treballo honradament en una empresa. Quan plego sóc lliure de
buscar plaer on sigui.
¾
Pobres
homes!
¾
Pobres
homes dius, si són uns babaus.
¾
No
m’ho crec. Deu ser-ho aquest que dius tu.
¾
Jo,
mira a un home li ensenyes una mica de pell colrada i li fas un somriure
afalagador i piquen com un innocent peixet a l’ham.
¾
Sí
home, no és tan fàcil. També tenen la seva personalitat.
¾
Mira
només has d’estudiar una mica la presa abans de sortir de caça. Veus aquell
jove que ha entrat i mira com si s’ho volgués menjar tot. Vas, li ensenyes una
mica l’escot al passar, ensopegues i el fregues una mica i de seguida et
proposa fer ...
¾
L’amor.
¾
Què
punyetes amor, sexe pur i dur. Malgrat tot, només serveix per un encontre
ràpid, si una tarda vas desesperada. No té diners ni classe, només joventut. Jo
li dic una trobada de portal o de sota escala. Després, quan ha complert, adéu
i per un altre. És tan infantil que portaria problemes. S’enganxaria de mala
manera.
La
Marta no sap què dir i la Samantha continua el seu discurset.
¾
Veus
aquell ben vestit i aproximadament a la quarantena, sí, de la nostra edat.
Aquest l’has de jugar amb més subtilesa, no és pensi que ets una vulgar
bagassa. T’hi acostes, somrius, passes a curta distància sense frecs, més que
res per a què noti el perfum i t’asseus dues o tres cadires més enllà. Demanes
una beguda, però no el mires, juga a que sapiga que hi est. Fes un posat
pensatiu, una mica avorrit, si és necessari, però no gaire. Segur que caurà. Si
no és casat, vigila, que amb aquest pots caure i perdràs la teva llibertat. Si
de veritat té diners pot ser divertit i tal vegada el millor que et pot passar
és que et duri anys. Sempre que no vulgui ser massa possessiu ni exclusiu.
Continuarà...
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada