DONES I HOMES III

Em va sorprendre saber que aquest relat l’havien dramatitzat en la cadena de radio-difusió andorrana en un programa titulat:  “Contes per adults”.

La Marta calla i l’amiga continua amb la seva lliçó:

¾     Veus aquell senyor ja sobre la seixantena, aquest l’has de treballar amb més picardia, amb més classe. Segurament està de tornada de molts afers. T’acostes, li demanes foc, malgrat tussis a l’encendre el cigarret. Et poses vermella, fas una mica la nena innocent, dius que és d’emoció al trobar-te amb un senyor tan atractiu i atent. Assegura’t, que hi ha diners, almenys una targeta or o millor negra i te’n vas amb ell a jugar una estona, a fer-li creure que sou de nou una parella jove i ell és un fort mascle. Si el treballes bé segurament et durarà temps. Normalment, no té ganes de compromisos. A casa l’espera una dona vella com ell i néts i tot. L’abric de visó és d’un d’aquest cavallers.

¾     Però tu fas de ...- exclama l’amiga.

¾     Que dius! Jo sóc una senyora jove i atractiva que es vol divertir. A més sóc alegre i sé com tractar-los. Uns cops, has de ser feble i dolça i altres dura i exigent. Amb la varietat hi ha el plaer i el domini.

¾     Mira, tinc tard. Haig de recollir el nen.

¾     El nen! Que tonta! Porta una tarda el gran i li donaré una bona ensenyança.

¾     Tu estàs boja!!!- exclama molesta.

Aquestes paraules piquen el bon tarannà mostrat artificialment per la Samantha. I respon àcidament:

¾     Sí, però si et decideixes a deixar al teu home, vine. Dues dones van molt millor.

¾     Adéu, Lluïsa! No sé si ens veurem més.

¾     Tu t’ho perds. Sembla que encara no hagis sortit del col·legi de les monges ursulines. Aleshores sí que em buscaves.

¾     Jo, si eres tu qui es ficava en el meu llit i ...

¾     Sí, acaba de dir-ho, t’acaronava i et venies  i t’agradava. I m’ho feies tot seguit i no deies res, no protestaves.

¾     Érem dues cries de tretze anys. Quan ho vaig comprendre et vaig deixar.

¾     Sí, quan et vas fer la xicota del Joan. El més fort del jugadors de rugbi. Ja vas triar bé, ja. Jo també hi bevia els aires, per ell. Però vas arribar amb el teu posat de no haver trencat mai cap plat i te’l vas endur. Gata maula! Em vas robar al meu preferit i em vas deixar sola en un llit massa gran.

¾     Poc temps et va durar la soledat. Al pocs dies dormies amb la Irene, la de les cues llargues.

¾     Mira, i em va durar. Fins que em vaig casar. Però després em vaig assabentar que també s’ho feia amb el meu home.

¾     Prou! Saps què, em fas mal. Lamento aquesta trobada.

¾     Què, piquen els records d’adolescència. Eh, noia! Perquè et vagis donant aires de senyora perfecta.

¾     Adéu i fins mai. Que cadascuna remogui la seva cistella de cireres. Jo amb els meus en tinc prou i suficient per amoïnar-me ara en coses passades. No saps el refrany que diu: que aigua passada no fa molí. Doncs és així.

La Marta surt amb el cap ben alt, però amoïnada. Vol oblidar ràpidament a la seva amiga. La vida porta moments més interessants que el passat. La Samantha mira al seu voltant i observa un home que les mirava i que se li apropa dient-li:

¾     Un mal moment!

¾     Sí, és que la gent és tan ingrata. Tantes coses que he fet per ella.

¾     No es preocupi, de mals amics n’hi ha molts. Vol prendre una copa?

¾     D’acord, per oblidar

¾     I per començar.

La Samantha s’eixuga les galtes com si hagués plorar, al mateix temps que se les pessiga per enrojolar-les un xic i pensa: No hi ha mal que per bé no vingui. En agafar la copa somriu afalagadora a la nova coneixença. L’home és un galant cavaller, alt i eixerit de cabells grisosos. Potser en aquest cas serà el definitiu, qui ho sap.

Sempre en el cor, malgrat l’hagi endurit la vida, hi ha un raconet pel somni de l’amor.

Miquel Pujol Mur