UNA RAJOLA DE XOCOLATA NEGRA

M’acaben de posar un vestit platejat, ui, que bé que em sento, caram a totes les meves companyes els hi ha posat  igual... De cop em trobo  lliscant  per una cinta, al costat de les altres; on ens porten? Quines pessigolles que fa aquesta cosa que corre. Ja no tinc temps de pensar més , entrem una darrera de l’altre en una mena de túnel . Penso que serà un altre artefacte d’aquests que fan coses, que et poleixen...

Caram,  ara em posen un altre vestit, aquest de to daurat , amb flors, lletres i arbres i com no podia faltar-hi un gra de cacau. Tots  ells  de vius colors. Jo pensava que seria la més elegant i bonica de totes, però aviat veig que les altres també van vestides iguals. Quina pena, Jo em creia que era la mes  dolça, la més suau i a la vegada la més amarga, ja que porto gran quantitat de cacau de gran qualitat i el sucre just per donar aquest puntet  exòtic barrejat amb la mantega de cacau. Amb tot crec que sóc la més bona,  suau   i perfumada de totes les xocolates negres que es fan i es desfan,  bé igual que les meves companyes o més aviat germanes de fornada...  penso que, juntes som les més bones de totes.

Que fan ara?  ens vam ficant en capses.  Totes  comprimides, unes al costat de les altres , Ui! Que se’ns arrugarà el vestit, però que bé que s’està  totes juntetes. Tot s’ha fet negre, han tancat el lloc on ens havien ficat. Ara segurament ens transportaran cap el nostre destí.

Caram ara estem totes en unes prestatgeries amb molta llum i moltes classes diferents de xocolates. Passa molta gent, uns ens miren altres passen de llarg. Que fa aquesta nena. M’agafa mi i a tres companyes més i ens posa dins un carro.  On aniré a parar?

Sóc damunt d’una taula. M’han tret els guarniments i estic feta a trossets,  sobre una safata amb altres llaminadures. Una petita m’agafa un tros, estic a la seva boca, com em paladeja . Que bona que és aquesta xocolata, -sento que diu - mentre em vaig desfent a la seva boca i aviat totes les altres parts meves estan repartides entre aquelles criatures que realment saben apreciar la meva dolcesa. Quina fi més bonica la d’endolcir la tarda a una colla d’infants.

14/11/2015/