He llegit la novel·la HIPOTERMIA de
Arnaldur Indridason editada en castellà per RBA Libros, S.A i traduïda per
Enrique Bernárdez.
Arnaldur
Indriðason (Reikiavik, 28/01/1961) és un escriptor islandès, fill del
també escriptor Indriði G. Þorsteinsson.
Llicenciat en història, és periodista,
crític de cine y autor de novel·la negra. Viu amb la
seva dona i els seus tres fills en Reikiavik. És l’autor mes conegut de les lletres
islandeses, traduït a 37 idiomes i amb més de 7 milions de exemplars venuts en
tot el món en octubre de 2011.
En 1997 va crear per les seves
novel·les policíaques el personatge de l’inspector islandès Erlendur Sveinsson,
un home obsessionat pel passat i l’ombra del seu germà, un nen que va desaparèixer.
Divorciat després d’un breu matrimoni, solitari i deprimit Erlendur té una filla
drogoaddicta anomenada Eva Lind, a la que només parla quan no pot escoltar-la, i
un fill amb el nom de Sindri Snaer. La investigació criminal a les seves novel·les
sol ser un pretext per a resoldre un enigma del passat, i en elles el lirisme compleix
un important paper.
Segons l’opinió de Indridason: "una
bona novel·la policíaca explica un país... i a ell no li agrada embellir-ne cap",
"que mai ens lliurem del passat" i que "el sentiment
de culpa és una força molt poderosa, que erosiona com poc a la vida".
S’han traduït al castellà les seves novel·les
negres més famoses: Operación Napoleón (Napóleonsskjölin), Las
marismas (Míryn), Silencio sepulcral, La mujer de verde
(Grafarþögn, traducció de Bernard Scudder), La voz, El hombre del
lago y, recentement, Invierno
ártico (2012).
Premis:
Las marismas (Myrin, 2000) va guanyar el premi Glassnøkkelen
a la millor novel·la negra nòrdica i el Premi de la Crítica Francesa a la millor
novel·la negra. Publicada a Espanya en 2007.
La mujer de verde (Silence of the grave 2001) va
aconseguir l’any 2005 el The Gold Dagger Award, el premi
més important de novel·la negra en el món anglosaxó. Inicialment va publicar-se
l’any 2008 en castellà sense gaire éxit con el título Silencio sepulcral,
editant-se posteriorment per RBA amb el títol de La mujer de verde.
Pasaje de las sombras (Skuggasund) va guanyar el
VII Premi Internacional RBA de novel·la negra.
Un vent gèlid -com el que mou
la cara dels escassos turistes que aterren aquests dies a l’aeroport de
Reykjavik- ha envaït els prestatges de les llibreries de novel·la negra. Des de
fa un temps, els autors policíacs escandinaus copen las llistes de les més venudes
en mitja Europa.
No tot es centra en la
investigació d’un crim amagat en la aparença d’un suïcidi també hi ha un repàs
a dues investigacions de fa molts anys. També s’hi barreja la vida intima del
inspector, el fracàs del seu matrimoni i un succés de infantesa que la marcat
sempre com una agulla clavada en el cor per tota la investigació.
La novel·la es segueix bé,
dintre de les diferències de vida entre Islàndia i el nostre país. Els noms de
les poblacions, dels llocs i les persones potser pel lector de la nostra terra
és fa una mica confosa. Però la investigació, la sèrie de perquisicions, els
interrogatoris als sospitosos segueix una línia lògica.
Altre part és la part intima
de la vida personal de l’inspector i els seus lligams familiars, amb l’antiga
esposa i els fills. Sobretot amb l’Eva que vol remoure fantasmes enquistats de
la relació dels pares i que potser vol inculpar-los per la seva caiguda en les
drogues.
També és dins la personalitat
d’Erlendur l’afany per resoldre unes investigacions inacabades de molts anys
enrere i la seva relació amb els pares de les dues persones desaparegudes. Allò
tan difícil de fer com involucrar-se en els sentiments de les vides alienes.
Finalment intenta liquidar el
seu propi drama interior que l’ha marcat tota la vida.
Ha estat un llibre amè i
agradable de seguir. També és bo intentar entendre la vida d’altre gent que
viuen amb circumstàncies ambiental molt diferents al nostre entorn.
No vull fer comentaris sobre
qualsevol obra que no hagi llegit i tampoc que hagi deixat per acabar.
Aquest escrit no vol ser cap
judici sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu
ressenya d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el seu
parer.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada