DIARI D’UNA ESCRIPTORA NOVELLA.

Dilluns.

Matí:         Estic esgotada, no cansada, sinó esgotada. Ahir el Paul, amb el seu graciós accent francès, va voler ensenyar-me nous camins. Prou que ho va fer. Les cames encara em tremolen. Prenc un got de cafè amb llet, escric dues anotacions i me’n vaig a dormir. Puntuació: 8’75

Migdia:         Dinar i després un bany. Repasso les notes. M’empolaino i surto de cacera.

Nit:              Era bo el sopar. L’Enric m’ha convidat. Malgrat tot he estat sincera li he dit que de conquesta res. Vull tenir moltes experiències per escriure un llibre per una editorial eròtica. Hem quedat per dintre d’un hora, ja que vull canviar-me el vestit.

Dimarts.

Matí:            Malgrat vam començar d’hora, la cosa va durar molt. Uf, Quin tros! No mho havia pensat mai de l’Enric. Per dues cantonades vaig demanar un taxi. No podia mantenir-me dreta. Puntuació: 9’25, per la durada.

Migdia:         Repasso les puntuacions. Rebaixo els punts de l’Enric, amb un 9 n’hi ha prou. M’he deixat portar pels sentiments. De veritat, és tan guapo.

Nit:              Avui vaig de discoteca. Caçaré un falcó o un colom. La majoria dels homes són uns babaus. Un somriure, una mica de carn i com a ximplets cauen en el parany.

Dimecres.

Matí:            Repasso la nit. L’Edgard, una pífia. Vaig sortir a caçar babaus i això vaig trobar. Sort que vaig tornar a dormir d’hora. No sé que volia o què es creia que era. Ai, homes! Puntuació: 4’5.

Migdia:         Em telefonen de l’editorial i em pregunten què faig. Els hi contestat que sumant experiències. Serà animal! Encara ha aprofitat la trucada per oferir-se.

Nit:              Que pesada és la vida de l’escriptora. Aquesta nit faria un sopar lleuger. Em posaria el pijama i el batí, i a veure la televisió. Fan una pel·lícula que m’agrada. Però no, vinga anima’t, et vesteixes i a bregar pel món 

Dijous.

Matí:            Aquest Pere, no sé el que em va fer. Vaig trobar-me feta un flam. Tal vegada com una noia joveneta amb el seu primer amor. Ho he d’escriure mal em pesi: Avui no hauria marxat de casa seva. Puntuació: 10.

Migdia:         I si el telefono per anar a dinar? Altre cop el penques de l’editorial. No, si al final li he hagut de repetir. Potser es creu que perquè és el fill de l’amo té dret de cuixa.

Nit:              Ànim, noia, a la feina. El treball és el treball i malgrat les cames em fluixegin necessito noves experiències, les quals em seran molt útils per escriure el llibre. Quantes coses he de fer per guanyar-me honradament la vida. Així podré complir el somni que  tinc des de petita de ser una gran i premiada escriptora. Si fes de dona de la vida segurament guanyaria més.

Divendres.

Matí:            Vaig tornar a trobar el Pere, o el Pere em va trobar a mi. No ho sé! Aquesta nit un altre 10, li posaria un 12, però de veritat és que estic encaterinada.

Migdia:         M’ha trucat el Pere.

Nit:              M’he trobat amb el Pere.

Dissabte.

Matí:            Pere...

Migdia:         Pere...

Nit:              Pere...

Diumenge.

                    Ho recullo tot i me’n vaig a viure amb el Pere. Amb un professor experimentat com ell, i enamorada com estic, podré escriure un llibre o una enciclopèdia o tal vegada, fins i tot, una encíclica. La durada del nostre idili no sé quina serà però val la pena aprofitar-ho ja que estem tant l’un per l’altre. Potser serà per sempre o ... només serà un record fugaç. 

Miquel Pujol Mur.