UNA BOSSA D'ALÇADA

Al entrar al casal , el conserge em dona una nota; diu que en arribar a la classe he de baixar una bossa de compra, que és dalt d’un armari sobre un munt de coses. Ha d’estar sobre la taula de la “profe”  quan arribi, que la necessita. Estic sola i he de complir l’encàrrec.

Entro a l’aula disposada a complir la comanda de baixar aquella bossa de sobre aquell alt armari. Buf! Si  que n’és d’enlaire –penso al mirar-la-  a més sobre l’armari encara hi ha tres prestatges més i damunt  de tot hi ha la bossa, i no sembla pas buida.

Com ho faig? Intento enfilar-me en una cadira. Res,  impossible, em falta molt per arribar-hi. Si almenys hi hagués una escala, però ni hi res enlloc. Busco alguna cosa per ajudar-me. En un racó veig una escombra . M’enfilo a la cadira amb el pal de la escombra, res encara no hi arribo, si almenys vingués algú més que m’ajudés.

Res, ha de ser a  baix quan arribi tothom. Una taula... faig corre una d’aquelles llargues taules  que tenim a l’aula fins al costa del armari, m’enfilo a sobre amb el pal, ostres gairebé hi arribo, la toco amb la punta del pal...

 

Un altre intent , baixo de la taula, agafo una cadira, la poso sobre la taula, llavors jo pujo sobre la taula, m’enfilo dalt la cadira i amb el pal la faig moure una mica. Està força plena. La moc un xic, la decanto cap a un cantó amb el pal; una mica més d’embranzida, un altre cop de pal, aquesta és decanta una mica més, per fil l’abasto amb la mà  l’estrebo. Fa un balanç i es tomba,  l’agafo amb les dues mans, perdo l’equilibri, es tomba la cadira...

Quan entra la “profe”  i els companys, em troben a mi, a la bossa i a la cadira tombats i entortolligats damunt de la taula.

02/12/2015/