MISTERI DINS UNA AMPOLLA

La tarda era gèlida, per més que lluïa el sol, uns núvols blancs voleiaven sobre un cel molt blau. Era un dia d’aquells freds de novembre, amb el terra encatifat de fulles seques que cruixien al trepitjar-les. M’agrada caminar pel bosc en dies així, sobretot  ara que tot està tranquil  i no trobes boletaires per tot arreu, amb deixalles i plàstics escampats en els llocs més inversemblants.

El dringar de les esquelles de les vaques que pasturen pel fons de la vall m’acompanyen en la meva solitària caminada . De sobte, una cosa brilla amb el sol al costat d’una boixeda, m’hi apropo ... “No, una altre vegada deixalles al terra  -penso-  òndia i aquesta vegada  una ampolla de vidre, mira que si la trepitja una vaca i s’esmicola, se’ls poden clavar vidres a les potes; es clar que encara es pitjor les bosses de plàstic , que quan alguna se l’empassa, mor al no poder-la digerir.”

Trec al bossa que sempre porto  a la motxilla i recullo l’ampolla, com faig amb tota la brossa que trobo pel camí. Al  tenir-la a les mans veig  que està molt ben tapada. És una ampolla de sucs de litre ben neta amb la tapa ben enroscada.  “Què és això que hi a dins?” Observo aquell paper doblat i enrotllat curosament.  “Bah! Algú que no sabia que fer”. La fico dins la bossa i continuo el meu camí.

La meva ment ja no està relaxada, només tinc al pensament amb el que hi haurà dins  de l’ampolla. La curiositat pot més que gaudir del passeig i m’assec sobre una roca que sobresurt en el terreny i vaig a descobrir que s’amaga allà dintre.. m’adono que el sol ja s’està ponen darrera es muntanyes, “aviat  començarà a enfosquir,” –penso mentre vaig intentant treure aquell paper  del recipient.

Per fi al tinc a les mans, l’obro i quedo sorprès... ratlles, dibuixats, caminets.  Sembla  un jeroglífic; el miro amb més atenció. “Potser és el plànol d’algun lloc.” Observant  amb més atenció veig la muntanya que tinc al davant,  la font ...reconec  què és la  de l’Adou. Uns camins que s’encreuen, el rierol.  Cinc números encerclats de tant en tan i unes fletxes que senyalen diferents llocs. Els tres avets de la collada del costat, l’ermita de l’Erm mig enrunada. Al capdavall el camí s’endinsa en un avenc, a un costa una pedra i una clau, la fletxa continua per darrera el salt d’aigua. Mal fetes unes lletres   SI EM BUSQUES EM TROBARÀS  al final una bassa i un cofre tancat.

Estic tant capficat amb la troballa quan m’adono que  gairebé s’està quedant fosc. Guardo el paper a la butxaca i començo a caminar de nou, abans no es faci nit del tot i em perdi per aquests viaranys. Demà al matí tornaré  i intentaré desxifrar l’enigma de l’ampolla,  he reconegut el lloc,  ara només em falta trobar... el què? Quina cosa.? Descobriré un tresor, potser algun secret  amagat o senzillament alguna broma d’algú.

18/11/21057