SOPAR DEGUSTACIÓ

Paraula: nyàmera (o anyama, que diem al berguedà)

Mai s’hauria pensat  estar en un restaurant de tanta categoria com aquell, a la capital, i molt menys en un sopar degustació de plats moderns i estrafolaris. Del que està més orgullós és que la seva filla forma part del grup de xefs més important del país que participen en aquella cimera de cuina moderna. Són els plats i els xefs premiats en el últim concurs internacional de cuina.

Contemplant  aquella llarga taula, tan ben guarnida, assaborint les diferents menges, que uns cambrers de blanc els van servint i després en van deixant safates  damunt la taula;  algunes boníssimes altres  amb gustos estranys, com trobava  a faltar la Carme... que orgullosa estaria ella de la seva nena, ella ja pressentia que la noia arribaria lluny, llàstima que no ho hagi pogut veure un dia com avui. L’acompanyava la Teresa, sa germana,  les altres  persones  eren completament desconegudes,  gent molt important això si.

 Ell no volia anar-hi a la festa, però la nena va insistir tant, la Txell per més que passés de  la trentena sempre seria la seva nena,  llavors van decidir que hi aniria amb la germana, que va acceptar encantada. De sobte, el Marcel és va posar a la boca un tros de coca cruixent amb xips de patata...? a sobre. Li va pujar una onada de nàusees , odiava aquell gust, li van venir a la ment aquells anys de fam i misèria, allà al poble, on de petits, moltes vegades l’única cosa que menjaven molts dies tenia aquell gust i el va avorrir de per vida, el gust de les anyames que  creixien pels camps i horts dels voltants, que  les donaven als porcs i a les gallines, però quan no tenien res més, doncs  ollades de nyames  o farinetes de blat de moro. Ara trobava les trobava aquí. La ganyota que va fer  va fer que la seva germana se’n adones ,

¾   Què et passa que fas aquesta cara?
¾   Has tasta aquesta coca?
¾    Si, què  té d’especial, està boníssima.
¾   No trobes un gust estrany.
¾   No...m’encanta.
¾   Espero que no l’hagi fet la Txell.

La germana trobava estrany aquella reacció, si que el Marcel  no era un home gaire modern, però tampoc per fer  magarrufes a aquell plat. Llavors va treure  una petita targeta que hi havia al costat i va llegir “Cruixent de nyàmeres , ceba i sal d’olives negres” autora TXELL PONS.

¾   Doncs si, és un plat de la Txell i és un dels plat millors que he provat mai.
¾   No suporto el gust de les anyames.
¾   Hauràs de dissimular una mica i felicitar-la, per aquest i per tots els altres.

Quan va poder, la  Txell es va apropar un moment per saludar al pare i a la tieta. El Marcel va canviar la cara al instant i va fer un ample somriure de satisfacció.

¾   Què us sembla de la moguda?
¾   Molt bé. Un ambient molt agradable i tot està molt bo, -va fer el pare.
¾   Boníssim  -va afegir la tieta.
¾   Estic molt contenta que hagueu vingut. Que et sembla pare la coca de nyàmeres?

L’he fet  en honor teu, pensant en tu i en les vivències que m’havies explicat del temps d’abans.  És un dels plats que han tingut més bona acollida i el més premiat.

El pare tot estarrufat li va dir que li havia agradat molt i que era un plat molt encertat. Qui en un moment com aquell no va diu una mentida pietosa. La noia és va acomiadar d’ells. Havia d’ocupar el seu lloc honorífic amb les altres xefs.

L’home després que la filla marxés va tornar a agafar un altre tros d’aquella coca, feta en honor seu,  i li va assaborir dolçament, va trobar que tenia un gust mes dolç, més suau, més bo.

¾   Penso que des d’ara m’agradaran les anyames. –va dir en veu alta.
¾   Ah! Quins miracles no fan els fills. Diu la tieta, mentre estrenyia fortament el braç del seu germà.

07/11/2015/