DESORI EN EL PESEBRE

(Conte de Nadal)

El petit Biel es va aixecar del llit, prop de mitjanit, tenia molta set i va anar a  la cuina a buscar un got d’aigua. Al passar per davant de la sala on el dia anterior havien fet el pessebre  amb el Ricard, el seu cosí, no es va poder estar de donar-hi una ullada, per gaudir de la seva petita obra mestre. Els havia quedat tan bé!!!

Estava una mica en la penombra, solament l’il·luminava la llum de la cuina. El nen va restar sorprès, les figuretes es movien d’un lloc a l’altre. Tenien vida pròpia i hi  havien organitzat un gran guirigall. Des del seu raconet va observar-les  i va escoltar les discussions que es tenien entre elles. El pastors de la cabana es discutien que si un tenia més manduca que els altres. Un altre deia que la sopa era salada... la dona que rentava al riu deia al pastor que estava farta de patir fred i que se’n tornava a casa, que rentes qui embrutava la roba. El llenyataire estava cansat de tallar llenya per la misèria que li pagaven. Els pastors que anaven de camí, es van refugiar a un lloc arrecerat i jugaven a cartes, un altre feia una becaina; els xais es ficaven a l’hort de la masia a menjar-se  les cols.

Els Reis Mags havien baixat dels camells, discutien perquè el blanc sempre havia d’anar al davant . Calia canviar de lloc, el negre i el ros es disputaven anar al primers, en canvi el rei blanc deia que s’havia de seguir la tradició i fer com s’havia fet sempre.

Fins sant Josep i la Maria discutien, aquesta deia que aquell lloc no era apropiat per donar llum al seu petit. Josep li responia que no en tenien cap altre. El bou i la mula els miraven recelosos. Els àngels volaven desconcertats no sabien  on ficar-se. El nen jesús no hi era,  encara no havia nascut i l’àvia no els hi deixava posar la figureta, seguint la tradició d’aquell poble, on el posaven  la nit de Nadal.

¾   Que esteu fent? – el Biel va cridar.

Totes les figures van quedar immòbils al lloc on eren, en sentir la veu del nen. Quan ho va veure tot tranquil, aquest va posar el vas a la cuina i va tornar-se’n al llit.

L’endemà al pessebre estava tal com l’havien acabat, potser alguna figura estava una mica fora de lloc, però res feia predir la moguda que hi havia hagut a la nit. Aquell vespre després de dormir un estona el nen es va tornar a aixecar i altre volta les figures estaven fent de les seves. Un gran desori  s’havia organitzat en el petit pessebre. Totes anaven d’aquí per allà.  Va escoltar una estona les seves converses que no entenia massa. Aquell dia discutien de política, del lloc on els corresponia empadronar-se.  Va comprendre que les coses que deien i feien pertanyien  a un temps que no era al seu... quan els va escridassar de nou totes les figures van callar i es van restar immòbils. Llavors ell  se’n va tornar al llit. L’endemà tot era quiet de nou.

Aquell dia,  el d’abans del 24, el nen va tenir una idea. Si aquelles  figures que a les nits es belluguen pel seu món i per la seva època,  si descobrissin els nostres temps,  que farien. Al vespre abans  d’anar al llit, quan ningú el veia va agafar dos cotxes petits de la seva col·lecció i els va posar al pessebre, en dos punts diferent. Que passaria quan les figures veurien  aquells elements moderns que no pertanyien al seu món. ? -pensava el nen divertit. Estava al llit, però no dormia. Va esperar un parell d’hores, ja tothom era al  llit, no es sentia res, llavors es va llevar i va anar sense fer soroll cap a veure que passava al pessebre.

Quin aldarull s’havia muntat al voltant d’aquells dos cotxes. Totes les figures els voltaven i parlaven que allò tant estrany; per uns , era obra del dimoni que corria per aquells verals. Pels pastors, aquells artiluguis  eren armes mortíferes que podien fer explotar el món en qualsevol moment. Al costat del cotxe vermell hi havien els Reis mags, que no entenien quina predicció podia ser aquella, quina cosa seria, no l’havien vist ni anunciada  mai dins cap llibre de ciència. Estaven capficats , pensant i pensat, fins havien oblidat l’estella que seguien. Només el Josep i la Maria eren aliens als artefactes, el fill estava a punt de néixer i no estaven per altres romanços. Aquella nit en Biel  no els va dir res, els va deixar tota la nit que es distraguessin amb les seves joguines.

El dia 24, era molt aviat al mati, quan la mare va cridar al Biel, tot dient-li,

¾   Mira  Biel , no se a qui se li a ocorregut posar aquells dos cotxes al pessebre, penso que no hauries de fer aquestes coses, ja ets gran. Ja els he tret. Cada cosa al seu lloc.
¾   Jo que sé... tinc son. –va respondre el nen mig adormit.

Aquell vespre era la Nit de Nadal, van venir els tiets i cosins per sopar junts. Després d’un bon sopar i menjar  neules,  torrons i bons sucs de fruita pels menuts,  van cantar nadales davant el pessebre, que ja hi havia l’infant col·locat al llitet a l’estable. Els grans es van quedar fent-la petar i els petits van anar a una habitació a jugar amb aquells jocs moderns que tenien. El Biel es moria de ganes d’explicar la seva aventura de les nits als cosins, però estava segur que tampoc el creurien,  i aviat se’n va oblidar.

Quan van haver marxat els convidats i se’n van anar tots al llit ja eren prop les dues de la matinada. El nen va esperar que tota la casa estes en silenci i es va aixecar de nou. Volia veure que passava la Nit de Nadal. Va córrer cap al pessebre i es va estranyar. Tot era silenci i quietud. Cada figura era al seu lloc, tot era en pau. Tothom estava a l’indret que li perctocava. Va quedar desencisat. Llavors va veure un gran resplendor que sortia de la cova on havia nascut el Nen Jesús. Tot seguit va sentir una melodia, uns cants dolços que omplien tota la estança, va veure una colla d’àngels que cantaven i li somreien . El Biel després d’escoltar-los una estona els va enviar un petó, al cap d'una estona tot va quedar en silenci de nou, llavors el nen se’n va tornar cap al llit.

28/12/2015/