L'HOME CURIÓS

Va sortir al balcó a fumar una cigarreta, l’home estava fart de la conversa insulsa de la parentela, nebots i cunyats. Celebraven l’aniversari de la seva germana i s’havien reunit tota la família. Les dones no paraven de parlar, sobretot ara que obrien els regals,. Els homes com sempre han acabat parlant de política o de futbol, i com sempre, mai no es posaven  d’acord, així que l’excusa de la cigarreta li anava com anell al dit  per escampar una mica la boira.

 

El carrer era ven buit en aquella hora al començar la tarda. L’home mirava distret a l’altre canto del carrer, resseguia  amb la mirada la filera de balcons i finestres que com un gran puzle ben muntat s’obria davant seu. La seva mirada es va detenir davant d’una finestra on hi havia dues dones en actitud afectuosa, fent-se manyagueries.

 

 Les cortines estaven obertes i ell va quedar enlluernat amb l’escena. Anaven amb roba interior i es feien petons i abraçades, de sobte la cosa va pujar una mica de to, l’home amb  la cigarreta a la mà, tenia els ulls esbatanats mirant a  la finestra del davant.  Llavors la dona més jove el va veure, es va aixecar  i va passar la cortina, però la seva imaginació ja estava disparada, va seguir imaginant neguitós  com continuava l’afer entre les dues dones;  de sobte va deixar anar un crit, que va fer sortir la neboda al balcó.

-          Que t’ha passat  tiet?
-          Res, res... que m’he cremat!

 El foc de la cigarreta li havia arribat als dits i l'havia fet tornar de cop  a la realitat.