Vas néixer a deshora, en uns dies
hivernals de bonança, vas créixer a l’empara d’aquell racó assolellat . Bella ufanosa, la
única flor d’aquell camp erm i semi abandonat.
Una flor única ja diuen que no fa primavera, però dona una pinzellada de
color al trist paisatge hivernal.
Uns dies seguits de fred intens,
i avui un espès mantell de neu ha encatifat el terra i han tombat el teu posat altiu, han vinclat el
teu tall verd, i la teva corol·la violada . La flor amorosa besa el terra, per protegir-se del fred i el
vent, en un intent desesperat de sobreviure
a la inhòspita i inesperada situació.
El fred de l’hivern t’ha fet
forta per sobreviure a moltes inclemències com aquesta. Sobreviuràs, i recuperaràs el posat altiu i noble que tant et caracteritza i ens
alegraràs de nou el paisatge ara i a la primavera.
20/02/2014/
Que curiós Anna, el post que he de posar aquesta setmana, parla d'una rosa que també floreix a l'hivern... Ahir vaig intentar penjar-lo però el vaig treure, perquè hi ha una cançó i no aconsegueixo que soni...
ResponEliminaPetonets, hivernals.
Si que es curiós M. Roser, sembla que tinguem telepatia, ja ens ha passat en algun altre cas. Tinc ganes de llegir el teu post sobre aquesta rosa hivernal.
EliminaPetonets fredolics