LA PERRUQUERA

“Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut” – Anònim-

S’havia quedat sense feina com tanta altre gent. Treballava a una perruqueria i la disminució de clients va fer que haguessin d’acomiadar gent; li va tocar a ella i a una altre companya, això que ja feia sis anys que hi treballava.

A la noia li agradava molt la feina i no sabia estar-se  a casa sense fer res, encara que  tenia dos nens en edat escolar, però quan aquests  eren a l’escola s’avorria molt, a més tenia al marit també sense feina.

Era jove i tenia empenta, per això no va dubtar gens quan li va sortir aquella oportunitat d’establir-se pel seu compte. Va ser al veure aquell rètol de que es llogava una perruqueria totalment equipada, ja que feia uns mesos que s’havia jubilat la mestressa.
 

Tot i la seva joventut, va decidir provar-ho . No tenia diners, però tenia energia. Va capitalitzar l’atur i  ja en va tenir pel traspàs i amb unes poques reformes i un curset accelerat sobre noves formes de tall i nous  looks ,  va decidir obrir.

La família i la gent li deien que s’havia tornat boja, obrir una perruqueria quan hi havia tanta crisi.  Que si es donaria un clatellot. Que si ho perdria tot i es quedaria sense res..... ells sempre els responia  que,  “qui lluita pot perdre,  qui no lluita ja ha perdut”  i així desarmava els seus opositors.

El seu intent era donar un servei a la gent amb pocs recursos, persones grans,  gent aturada, per això va posar preus molt assequibles entre setmana, el dissabte aquests pujaven una mica més, però no eren cars. Amplitud d’horaris, obria moltes hores al dia, ja que els diferents horaris de treball eren una dificultat per moltes persones per accedir al servei, això ho havia constatat quan ella treballava . També va enviar propaganda a familiars, veïns i amics .

Fa vuit  mesos que ha obert i està contenta, si de primers hi anaven la família i els veïns amb la propaganda d’aquest a anat aconseguit  més clients, això dels horaris també li ha ajudat, junt amb el seu caràcter obert i el seu ull per captar el gust de les clientes i els saber aconsellar-les el que millor els hi queda. De moment va cobrint despeses, i es fa un  sou normalet, ja li està bé, sap que més endavant haurà de pujar una mica els preus, però de moment els manté .

Les darreres festes, va treballar força, hi va anar molta gent, algun dia va ser de ple total, que fins es va plantejar llogar una ajudanta, però va desistir al saber els impostos que havia de pagar de més pel fet de llogar a algú. Va decidir continuar sola, no podia pagar tants diners. Algun dia que estava molt apurada la seva germana li donava un cóp de mà  rentant caps.

De moment se’n va sortint, tot hi els mals auguris de la gent; fa una feina que l’apassiona, té una clientela fixa i es fa un jornal, que més pot demanar. De fet és ben cert el que diuen,  que qui no lluita no aconsegueix res.

 /10/02/2014/