dilluns, 3 de febrer del 2014

LA GIMNÀSTICA.

El dia malgrat sigui el mes d’octubre és temperat. Després de dinar l’Egus ha parlat una mica amb la Marta, la seva benvolguda esposa. No gaire estona perquè ella tenia tard per anar al gimnàs.  

Una vegada sol l’Egus comença a pensar i a dir-se a si mateix.
¾    Mira que ara la Marta també té cada ocurrència. Ara, als quasi seixanta anys, aquesta dona sempre tranquil·la i pausada, sempre amatent de mi, el seu espòs, de la casa, de les nenes i de què tot funcionés correctament per a tothom, ara, aquesta dona sense interessos particulars en res, ara diu que s’ha de fer esport.  

La Marta cada tarda surt amb la bossa, el xandall i les sabatilles, tot de marca. Abans, quan les nenes volien alguna cosa de marca, posava el crit al cel i contestava que això era la causa de l’explotació dels habitants del tercer món. Ara, fins la cinteta dels cabells, una de primeta, és de marca registrada i val una de peles... Millor no dir-ho! Com canvia el món! Clar, com ara, les nenes ja viuen fora de casa, no li poden dir res. 

Bé, aleshores, vinga a fer esport: a córrer, a suar, a nadar, tornà a suar, banys de vapor, sauna, fins i tot, un innumerable seguit de màquines. Una vegada l’Egus va entrar al recinte aquest de les màquines: de peses, d’abdominals, per reforçar les espatlles, exercicis de cames, i va sortir corrent mig esparverat. Li’n va recordar tant la fàbrica de teixits on treballaven el pare i la mare,  que una mica més li agafa una depressió. 

Més coses, després de fer tots aquests esforços, acaben a la dutxa, i després tot el grupet ben empolainades a fer el berenar. 

Déu meu! I quins berenars i quines xerrades! Quan arriba a casa, per pujar els quatre graons de l’escala ja bufa, en entrar deixa la bossa a l’habitació de la màquina de rentar i es deixa caure al sofà. Seguidament li acarona la galta, tot just un petó escadusser i amb veu cansada i un xic mimosa diu:
¾    Egus, estimat, no et farà res fer-te el sopar. Hi ha pa, tomàquets i fuet. Fes-te un entrepà i agafa una mica de fruita. Estic tan cansada i tan tipa. A més a més, em cruixen tots els ossos. Va, deixa’m veure la tele i reposar una estoneta. Tu, Egus ets tant maco i tant eixerit, va...Veritat que ho pots fer per la teva doneta? 

I que voleu que faci el pobre Egus per conservar a l’estimada esposa i la pau de la seva llar. Mutis a la gàbia i a fer-se el sopar. Des de la cuina sent la Marta que li diu:
¾    Saps què? M’han dit una dels veïns nous, saps ella...i ell...Escolta, Egus aquesta pel·lícula dels nens al parc i aquest home que grapeja a la criatura de què va. Un segrestador per cales o un d’aquests que els hi diuen pederastes? 

Ja està m’ha perdut el final de la mini-sèrie. Ai, les dones... sinó fossin tan maques. Grrr...  

L’Egus fa el seu sopar i quant torna troba a la Marta amb les parpelles closes enmig del sofà. 

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada