Continuem
el nostre recorregut per Viena, deixant ja de banda jardins i palaus ara ens
endinsem per una part més actual, més
moderna de la ciutat. Només uns breus apunts d’alguns llocs interessants i curiosos abans d’abandonar la ciutat i
emprendre el camí de retorn.
EL
DONAUTURM o LA TORRE DEL DANUBI . Situada
en un parc al costat del riu,
s’aixeca la impressionant i esvelta torre del Danubi. Pugem la famosa torre, que té 252 m d’alçada des la qual es pot
contemplar una bona part de Viena i te unes impressionants vistes sobre el
Danubi i les seves ramificacions.
La
torre és el monument més emblemàtic de Viena. Inaugurada al 1964, no es
solament un mirador, també es un lloc per relaxar-se en el restaurant giratori
on la vista canvia cada moment. Només i vam prendre un cafè i vam gaudir de les
magnifiques vistes del lloc.
Friedensreich
Hundertwasser, l’arquitecte revolucionari, que va crear l’obra entre 1985-88, d’inici com a vivendes socials.
Artista controvertit enemic de les formes rectes , la seva inspiració eren les
espirals i les formes corbes de la naturalesa.
Va crear aquest curiós bloc d’edificis ,
de forma irregular amb molta vegetació que surt per portes i finestres, les
seves formes biomòrfiques ens recorden a Gaudí, en qui també es va inspirar
l’autor del projecte.
Aquest
complex costa de de 52 vivendes, 4 locals
de negocis, 16 terrasses, un jardí d’hivern, 3 terrats comunitaris, i dues àrees de jocs infantils. Si mai visiteu
la ciutat no us ho perdeu.
EL PRATER. No podia faltar la visita obligada
al famós parc d’atraccions més famós de Viena i contemplar la famosa Noria , de
60 m. d’alçada, símbol de la ciutat, encara que aquesta vegada no vam pujar-hi,
si que ho havíem fet en una altre ocasió, i es fabulosa la vista que s’admira
des de les cabines quan est allà dalt parat.
STADTPARK.
És un dels parcs de la ciutat, el més preferit pels vienesos per passejar-hi.
Allà s’hi troba la monumental estàtua de Johannes Strauss, fill, on com tocava, ens
vam fer la corresponent fotografia.
No
podíem acabar la nostra estada a Viena sense degustar la típica tarta Sacher, cosa
que vam fer la última tarda que vam ser allà, en una cafeteria del centre
acompanyada d’un saborós cafè vienès.
02/10/2013
Fixa't Anna, tu mateixa estàs fent un bon farcell de cultura, en aquesta etapa de la vida. Continua així!
ResponEliminaPetonets de bona nit.
Tens raó M. Roser, la jubilació és una bona etapa per fer i descobrir coses noves. Viatjar i fer cultura n'és una. Seguirem més a prop o més lluny segons la salut ho permeti.
EliminaPetonets de tardor