TERRES DE L’ALT URGELL.
En el nostre itinerari per terres de l’Alt Urgell aquest vegada ens endinsarem en el més profund de les seves terres quasi pròxim al terme municipal de Gerri de la Sal, capital del Baix Pallars, en el Pallars Sobirà.
En aquestes terres ens sorprengué la grata presència de vehicles 4x4 que feien una sortida organitzada.
Sant Martí de Taús és situat a les afores del poble al costat del cementiri.
El lloc de Taús també anomenat en el pas del temps com Thaus, Taust, Tahus o Thausic és situat al sector més occidental del municipi i prop de la capçalera del riu Major.
El lloc de Taús és nombrat en el testament de Ramon Guillem de Taús, fill de Guillem de Taús, del 1094, en el que estableix deixes a favor de les esglésies de Sant Martí i Sant Julià de Taus.
El lloc fou cap d’una senyoria que a mitjan s XII comprenia, a més, la Guàrdia d’Ares i el poble de Castells (dins el terme actual) i els llocs fortificats de Saüquet i Saüquedell.
El matrimoni d’Ermengarda de Taús amb Arnau de Caboet (mort el 1170) motivà la seva annexió al patrimoni dels comdors de Caboet i posteriorment al vescomtat de Castellbò.
Posteriorment l’any 1180, hi ha documentada la donació d’Ermengarda de Taús a la seva filla Arnaua de Caboet i del primer marit d’aquesta Bertran de Tarascó, de la meitat del castells de la zona.
Surt esmentada en les relacions de la dècima dels anys 1279 i 1280 dins el deganat de l’Urgellet.
En les visites pastorals de l’arquebisbat de Tarragona a les esglésies de l’Alt Urgell els anys 1312 i 1314 hi consta Sant Martí de Taús com a parroquial.
L'edifici és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil lleugerament apuntat i reforçada per dos arcs torals que arrenquen de pilastres adossades als murs i que es perllonguen a l'exterior de l'edifici a la cara nord.
L'absis de base semicircular és precedit per un arc presbiteral en el qual s'obren dos nínxols rectangulars.
Hi ha dues finestres de doble esqueixada, una al mur sud i una altra al centre de l'absis.
La porta original en arc de mig punt, es trobava a la façana sud i donava accés al cementiri i on actualment hi ha una finestra.
L'accés actual es troba situat a la façana de ponent. En aquesta façana s’alça el campanar d’espadanya d’un sol ull.
Destaquen els carreus que formen l’absis, més grans que els de la resta de la nau, ben escairats, polits i disposats de forma ordenada. Es creu que l’asisi de l’església fou construït al segle XII, en substitució de la capçalera d’un temple anterior, també romànic, del segle XI.
Durant la barbàrie de la Guerra Civil Espanyola, es van cremar el retaule i la Mare de Déu romànica.
Vam quedar sorpresos de poder entrar a visitar per dintre el temple. Pocs llocs trobem amb la porta oberta per poder admirar una obra de segles.
L'ermita romànica de Sant Martí de Taús forma part de la Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc. Va ser restaurada entre els anys 1989 i 1991.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada