FOLLETS I MENAIRONS.

Primer de tot, haig d’agrair a la Rosa de la Seu per donar-me a conèixer aquesta paraula “menairons o manairons” pròpia de la parla i la tradició de les terres de l’Alt Urgell.

Després en el transcurs de visites efectuades a la zona de les Valls d’Aguilar he conegut la seva popularitat en cartells indicadors.

Tot és bo de saber i la nostra terra té un seguit de peculiaritats idiomàtiques que s’aparten del català central.

En altres contrades deuen subsistir altres paraules que ignoro i m’agradaria aprendre el seu significat. Mai és tard per conèixer noves formes de la nostra Llengua.  

SOCORS S’HAN ESCAPAT TOTS!!!

Corria la gent esparverada pel poble cridant la gran desgràcia. La premsa en la seva delectança per publicar notícies que alteressin el prefixat ordre públic  enseguida va fer-se ressò i les primeres planes del diaris van sortir farcides de la gran novetat:

o   Els follets, de les cases; els menairons, del canó d’agulles; els nans de la cort de la reina malèfica; tots junts han escapat de les seves estances i portats pel vent vertigen que arremolina la pols (follet) s’ha escampat per aquesta (segons es deia abans) pell de brau. 

o   Persones havia que assentats davant de les portes de les esglésies sanglotava i demanava al cel que només fos una rauxa momentània. Pobres petits, deien, si sempre els hem tractat bé, protegits en les nostres cases. 

o   Als ministeris grans o a les conselleries autonòmiques tots avisats pel clam de la gent amagaven els documents comprometedors, no fos què... 

o   El mòbils fumejaven; els ordinadors enviaven mails  un rere l’altre donant noves consignes i reclamant silenci als seus correligionaris.  

o   Tot s’ha d’amagar. Res pot sortir al carrer, només faltaria que els esparverats per la fuga dels follets, menairons i nans sabessin la veritat de moltes, dient-ne, coses rares del que passa en els diners. 

o   Inversions, crisi del totxo, crisi d’influències, de inversions mal empleades en aquest viure d’un país que es va creure Jaujà. 

o   Crisi de gent que com es diu en castellà ha fet “de su capa un sayo” per amagar la riquesa aconseguida per medis immorals. Jubilacions oneroses de banquers i que després els seus bancs han hagut de demanar ajuda.  

o   Tantes i tantes coses, i tantes i tantes formes de dilapidar el diner del treball de la gent i les seves il·lusions, segurament mal aconsellada. Omplir-se d’obligacions pensant que treballaren cinquanta anys sense parar i sense problema. 

o   I de les subvencions més val no parlar, els personatges omplen pàgines i pàgines en els diaris i en els jutjats suposem faran el seu treball. 

I ha tot això els menairons, els follets i els nans que fan, res, són reunits en una gran sala al centre de tot, lliures de cap pressió i regularment treuen a llum un paper nou, un document vell i es fan un fart de riure de la cara de sorpresa de la gent del carrer. 

Mentre tant els mòbils cremen a les mans dels dignataris, els mails ja no s’envien, que tot queda registrat en el disc dur i els jutjats no saben quan acabaran la instrucció de les causes. 

Els follets, menairons i nans i potser s’afegeix alguna encantada, bruixa o bruixot dansen sentint com els sentiments de la gent del poble rep bufetada rere bufetada. 

Miquel Pujol Mur.