TERRES DE BAIXA CERDANYA
En aquesta ocasió cercant el poble de Meranges vam trobar un cartell que indicava el poble de Gréixer, que per les nostra vida berguedana correspon a un petit nucli de població propera a Bagà. Com sempre impel·lits per la curiositat i voler saber de cadascú del racons de la nostra immediata geografia vam aproximar-nos.
Quan vam arribar a aquesta petita església i vam admirar la portalada vam creure que ben valia la pena el temps, que no és mai perdut, per veure els seus detalls treballats aproximadament 1000 anys enrere.
Forma part de les moltes parròquies documentades a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell l'any 839 (Garexar). Formava part del pagus Ollorbitensis.
La primera comunitat, l'any 879 o 880, de la Vall de Ripoll, després de la conquesta pel comte Guifré, fou dirigida per Daguí, fins llavors sacerdot a l'església de Gréixer de Berguedà.
Se sap que el 20 d'abril del 888, el comte Guifré, al construir el cenobi de Santa Maria de Ripoll, va fer donació al mateix, del poble i església de Gréixer.
La població de Gréixer va patir un atac de les tropes de G. Blanc, R. Sadurní i G. d'Aragall, que el van incendiar a principis de 1261. Un mes més tard eren absolts pel veguer de la Cerdanya i el Conflent. De ben segur que l'església va patir seriosos desperfectes, ja que ha estat reconstruïda i modificada en diverses ocasions.
El temple té una sola nau, coberta amb una estructura de fusta, està capçada a l'est per un absis trapezoïdal, que sembla de construcció molt posterior a la resta del temple. D'aquesta mateixa època seria la sagristia adossada al costat sud de la capçalera i la torre campanar.
El més interessant és la porta d'accés, situada en el mur sud, estava formada per un arc de mig punt fet amb quatre dovelles de pedra vermellosa, però en algun moment es va substituir la segona per l'esquerra, per dues dovelles més petites i de color clar.
L'aresta interior està aixamfranada i en ella hi ha esculpits diferents elements, concretament dos en cada dovella.
En la primera dovella començant per l'esquerra veiem un cap barbut i una bola. En les dues noves petites dovelles trobem dos caps barbuts i abundosa cabellera.
Tornem a trobar dos caps esculpits en la tercera dovella, si bé són de factura molt més simple. A la darrera dovella tornem a trobar dues boles, com la que trobem en la imposta del costat dret. En els batents de la porta encara es conserva bona part de la ferramenta romànica.
El frontal d'altar de fusta policromada d'aquest temple forma part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es creu que va ser pintat el segon quart del segle XIII, quan després de la crema del temple, es va reconstruir i dotar novament d'elements decoratius i litúrgics. En la part central veiem al Pantocràtor, assegut en el seu tron del Regne dels Cels, representat amb els nombrosos estels que l'envolten.
L'acompanyen els quatre símbols del Tetramorf. En els angles podem veure als apòstols Pere, Jaume, Pau i Andreu. En el marc exterior veiem unes concavitats, que de ben segur allotjaven boles policromades, imitant les pedres precioses dels frontals d'orfebreria.
L’església de Sant Climent de Gréixer està declarada com a Bé Cultural d'Interès Local
El factor principal de riquesa per la població es la Sèquia de Gréixer.
Val la pena visitar el poble i veure com l’aigua baixa pels marges del carrer.
Catalunya és un petit país molt adient per conèixer de prop.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada