SER POSITIU.

Els elements havien assotat el poble: primer l’aigua va caure com si volgués rentar a pleret les culpes de tots el habitants. Un dia rere l’altre aigua i aigua, queia sense parar, els més vells del lloc no recordaven haver vist ploure tanta aigua mai a la seva vida.

Cinc dies plovent i quan pensaven que Déu havia tingut misericòrdia del poble i un llastimós sol iniciava el seu ascens, un bon matí que no va durar ni tres hores, quan un vendaval fred d’aire del nord va caure damunt les casses. El cel va canviar el seu aspecte trist pel pàl·lid sol i ennegrint-se sobtadament va iniciar un altre cop el seu recital de vent i pluja a desencadenar el darrer dia una pedregada, que trenca vidres i teules.

¾    Déu, Senyor nostre, protegiu-nos i com mostra de la vostra bondat doneu-nos la calma del  vent.- Pregava dalt de l’altar el capellà. 

La gent s’aplegava a l’església pensant que era el moment del judici final, fins i tots, els més incrèduls com passa sempre en les grans desgràcies pregaven i se’n penedien dels pecats. Tothom prometia que quan s’acabés el càstig seria un veí modèlic que respectaria al pròxim i viuria les penes dels demés com si fóssim pròpies. Els cops al pit i el mea culpa eren com una música, celestial a les oïdes del mossèn, que acompanyava les ràfegues del fred vent 

Però Déu, o els déus que mai saps a qui encomanar-te, es veu que no va creure a la gent i sense treva va tornar a obrir els núvols i ja què havia rentat i esbatussat tot el poble, va decidir acabar la feina amb un blanqueig total i en tota una nit va sepultar el poble sota una capa d’un metre de neu. 

Però el nostre alcalde, a qui mai és pot recriminar una idea negativa, reuní tota la gent del poble en la sala del cinema, va convidar a tothom a cafè amb llet, ja què feia un fred de mil dimonis i amb un somriure positiu va arengar-nos així: 

Apreciats conciutadans: 

Sé molt bé, que el vent d’aquesta setmana ha estat molt molest per la majoria. 

Sé també, que la pluja, la pedregada i aquesta mínima expressió de neu també us ha molestat. 

Però us vull dir que us heu de felicitar per l’huracà i la neu caiguda (caiguda entre parèntesi) perquè ha estat tan minsa la quantitat, que no ha arribat a un floc per habitant). Sic: tots el del poble temien que l’alcalde no havia sortit encara al carrer i tots els dies se’ls havia passat roncant al subterrani de l’ajuntament. 

Quan van acabar-se el remor dels cometaris en veu baixa del públic continuà dient: 

Però conciutadans no ens encaparren, busquem els beneficis: 

Ha marxat la contaminació que enverinava els nostres carrers i passeigs. 

S’han netejat les teulades de trossos de teules i uralites fluixes i mal posades. Un perill menys per nosaltres mateixos al passejar pels nostres carrers.  

Un altre benefici, les brigades municipals són fent hores extres, amb el conseqüent augment de nòmines que produirà un increment de consum. 

A més el ram de la construcció treballa a tot rendiment cobrint i repararan les teulades i mansardes. 

La pluja i la neu han netejat els carrers per la qual cosa hem pogut dedicar treballadors municipals a reforçar als seus companys d’obres. 

I per fi, després d’arreglar teulades, de promocionar el consum ciutadà, tant de les brigades municipals com del sector de la construcció i de netejar els carrers tant del sòl com de la contaminació ambiental. 

Tenim uns camps verds i ufanosos al nostre voltant. 

Salut companys i endavant que el món és nostre. 

Aquest no havia vist les meves tomaqueres aixafades a terra. 

Però no poden negar que les paraules del nostre estimat alcalde eren encoratjadores. 

Ser positiu, sempre ser positiu si, però en les properes eleccions no el votarem, millor dit positivament: el botaren a fóra.  

Miquel Pujol Mur.