Cordills!
Què és això? maleïdes vaques. –brama amb
força.
Mentre
intenta treure un peu de dintre aquella
cosa tova i enganxosa que hi havia al mig de la carretera.
- No volies viure al camp, són coses que passen –deia la dona mig enriolada.
- Buf! -esbufega intentant netejar la bamba que porta a la ma
Això
li passava tot just saltar del cotxe per anar a treure un d’aquells horribles
fils, segons ells, que hi havia al mig de la carretera.
Estava
de mal humor aquell dia, doncs aquella nit no havia pogut dormir perquè unes
vaques es van posar a pastar prop de la seva finestra i amb el dring, dring de les esquelles tota la nit el va
acompanyar aquella cançoneta.
- Jo ja et vaig aconsellar que la vida a pagès no tot són flors i violes.
- Demà vaig a l’ajuntament i poso una denuncia al pagès de les vaques.
L’home
està de mal humor, gairebé sempre n’està i ara ho descarrega sobre que té més
aprop. La setmana passada las vaques li havien trencat el fil i havien entrat
al seu jardí i li havien destrossat les flors i se li havien menjat les cols i
l’escarola de l’hortet. Avui aquella pasterada i demà que es diumenge , tocaran
les campanes de bon matí, per la missa i ja no podrà adormir-se de nou .
Està
pensant abandonar el poble, però aquella caseta li ha costat uns bons calers i
no te perquè marxar. Aniré a veure l’alcalde i a veure com s’ha d’arreglar
això. Aquesta gent sembla que visquin a la
prehistòria.
El
dilluns va anar a l’ajuntament a exposar
la seva queixa, però clar el batlle era el propietari de les vaques i se li’n
va riure a la cara, i li va aconsellar que si no li agradava viure a pagès se’n
tornes a la ciutat. Que potser vol que portem les vaques a Barcelona? li va dir
amb sornegueria.
Que
s’ha pensat aquest pagès analfabet i burro, que perquè ha fet quatre duros pot
fer el que vol. l’home pensa que d’alguna cosa li a de servir ser director d’una empresa automobilística, i ja maquina
quina en farà. S’empadronarà al poble i a les pròximes eleccions municipals es presentarà per batlle. Amb els seus
coneixements i la seva carrera, segur , segur que surt elegit. la seva dona amb
una mica més de seny li aconsella que deixi viure la gent tranquil·la amb els
seus costums, però ell tossut segueix amb la seva dèria. Quan vol una cosa es
surt amb la seva.
Encara bo que no va ser elegit alcalde...Per desgràcia encara n'hi ha algun d'aquests colonitzadors de zones rurals. I a mi que el so de les campanes em dona una gran pau!!!
ResponEliminaPetonets camperols, Anna.
És una llàstima que hi hagi gent així, volen viure a pagès, però els molesten les incomoditats i volen imposar les seves lleis. per desgràcia alguns els hi funciona. Tens raó M. Roser, que el so de les campanes dona pau, com el dringar de les esquelles... o xiu-xiueig dels ocells.
EliminaPetonets muntanyencs