dimarts, 29 d’octubre del 2013

CONVERSA EXPRÉS


 
“La terra dóna recursos per a les necessitats de tothom, però mai no en donarà prou per sadollar l’avarícia d’uns quants” (Mohandas K. Gandhi)



 -Sembla mentida, que en alguns llocs la gent es mori de gana mentre que  en altres es llencin grans quantitats de menjar.

 - Què vols fer-hi! Per sort nosaltres estem al cantó bo...

 -  Però gavanyem quantitat de coses, consumim molts recursos. Hauríem de mirar una mica més amb les coses.

 - Res, nosaltres no podem fer-hi res. Els que manen ja els van bé les coses així. El món està mal repartit  

- Jo crec que tots podem i devem fer-hi alguna cosa.

 - Si, si...alguna cosa. Que vols fer? Aprofitar la sort que tenim, vivim en aquesta part del planeta,  tenim feina i hem de  passar-ho tant bé com puguem, que la vida són quatre dies.

 - Però si els països rics segueixen gastant  amb desmesura, s’esgotaran els  recursos de la terra.               

- Els que esgotaran els recursos de la terra seran els pocs, grans multimilionaris, amos de bancs i multinacionals , que no en tenen mai prou, l’avarícia dels quals no té fi, i tan se’ls en fot el planeta , i són els decideixen el futur de la humanitat. Nosaltres no podem fer res.

- No estic d’acord que no puguem fer res. Si milers de persones en petita escala, féssim tots quelcom, podríem canviar això.

 - Que n’ets d’il·lús. Els que mouen els fils del món el fan ballar al seu gust.

- Si, fan milions a cabassos, però és moriran igual que  tots els altres.

- Però mentre viuen molt bé i llavors ja vindran els seus hereus.

-Penso que s’ha de fer alguna cosa. No podem quedar-nos amb els braços plegats, veien tots aquest infants que és moren de gana, o les calamitats de la guerra.

 - Pots dir-me a que es deu aquesta actitud tant solidaria

- Es que avui he llegit una reflexió d’en Gandhi que m’ha fet pensar.

- Ah! Ja trobava estrany que estesis tan filosòfic.  I que hi diu.

- Que la terra té recursos per les necessitats de tothom, però no en té prou per sadollar l’avarícia d’uns quants.

-Doncs si vols començar a ser solidari i a ajudar als altres  comença per vendre el teu porsch i comprat un utilitari

-Home, tant  com això.

- També podries donar-me un dels apartaments que te’ns, que jo no en tinc cap , més igual el de la muntanya que el de la platja, tu ja te’ns el xalet del poble.

-Be, això són coses que necessito... No  ho se, qualsevol altre cosa.

- Em sembla que tens tantes ganes de fer res com jo de viure com un captaire. Així que millor deixem les coses com estan i sortim de farra , que vist unes noies molts bones  que no tenen companyia.

- Te’ns  raó, demà o passat ja estudiarem quines coses  podem fer ajudar als pobres del món.
 

- 14 d’octubre de 2013-
 

2 comentaris:

  1. Sembla mentida com podem arribar a ser contradictoris i egoistes, els éssers humans...Així va el món!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat M. Roser, volem fer moltes coses, ser solidaris, però sense deixar cap dels nostres privilegis.
      Petonets de castanyada

      Elimina