“La
terra dóna recursos per a les necessitats de tothom, però mai no en donarà prou per sadollar l’avarícia d’uns
quants” (Mohandas K. Gandhi)
-Sembla mentida, que en alguns llocs la gent
es mori de gana mentre que en altres es
llencin grans quantitats de menjar.
- Què vols fer-hi! Per sort nosaltres estem al
cantó bo...
- Però
gavanyem quantitat de coses, consumim molts recursos. Hauríem de mirar una mica
més amb les coses.
- Res, nosaltres no podem fer-hi res. Els que
manen ja els van bé les coses així. El món està mal repartit
-
Jo crec que tots podem i devem fer-hi alguna cosa.
- Si, si...alguna cosa. Que vols fer? Aprofitar la
sort que tenim, vivim en aquesta part del planeta, tenim feina i hem de passar-ho tant bé com puguem, que la vida són
quatre dies.
- Però si els països rics segueixen
gastant amb desmesura, s’esgotaran
els recursos de la terra.
-
Els que
esgotaran els recursos de la terra seran els pocs, grans multimilionaris, amos
de bancs i multinacionals , que no en tenen mai prou, l’avarícia dels quals no
té fi, i tan se’ls en fot el planeta , i són els decideixen el futur de la
humanitat. Nosaltres no podem fer res.
-
No estic d’acord que no puguem fer res. Si milers de persones en petita escala,
féssim tots quelcom, podríem canviar això.
- Que n’ets d’il·lús. Els que mouen els fils
del món el fan ballar al seu gust.
-
Si, fan milions a cabassos, però és moriran igual que tots els altres.
-
Però
mentre viuen molt bé i llavors ja vindran els seus hereus.
-Penso
que s’ha de fer alguna cosa. No podem quedar-nos amb els braços plegats, veien
tots aquest infants que és moren de gana, o les calamitats de la guerra.
- Pots dir-me a que es deu aquesta actitud tant
solidaria
-
Es que avui he llegit una reflexió d’en Gandhi que m’ha fet pensar.
- Ah! Ja trobava
estrany que estesis tan filosòfic. I que
hi diu.
-
Que la terra té recursos per les necessitats de tothom, però no en té prou per
sadollar l’avarícia d’uns quants.
-Doncs si vols
començar a ser solidari i a ajudar als altres comença per vendre el teu porsch i comprat un
utilitari
-Home,
tant com això.
- També podries donar-me
un dels apartaments que te’ns, que jo no en tinc cap , més igual el de la
muntanya que el de la platja, tu ja te’ns el xalet del poble.
-Be,
això són coses que necessito... No ho
se, qualsevol altre cosa.
- Em sembla que tens
tantes ganes de fer res com jo de viure com un captaire. Així que millor deixem
les coses com estan i sortim de farra , que vist unes noies molts bones que no tenen companyia.
- Te’ns
raó,
demà o passat ja estudiarem quines coses podem fer ajudar als pobres del món.
- 14 d’octubre de 2013-
Sembla mentida com podem arribar a ser contradictoris i egoistes, els éssers humans...Així va el món!
ResponEliminaPetonets, Anna.
És veritat M. Roser, volem fer moltes coses, ser solidaris, però sense deixar cap dels nostres privilegis.
EliminaPetonets de castanyada