Ahir
a la tarda en acabar de ploure va sortir l’Arc de Sant Martí. Encara em
meravella com quan era una nena petita. Absorta
el contemplo, m’atrau com és descompon
la llum blanca, a través del fins cristalls de pluja, al ser traspassada pels raigs de sol. Així gaudeixo amb aquesta gamma de colors que refulgeixen en
el cel quan plou: el vermell, el
taronja, el groc, el verd el blau, el cian i el violeta . Els set colors de
l’arc de Sant Martí.
Aquest
amic és un poeta, té una sensibilitat extrema, per captar les més petites coses
del seu entorn i transformar-les en bells poemes. Sap treure partit d’aquesta
petita anomalia que pateix, que li va de faula per exterioritzar emocions, anhels, desitjos i sentiments, i donar-los-hi forma. Expressant
així coses senzilles, com són les
petites vivències del dia a dia.
-març
de 2013-
Les coses boniques mai ens cansem d'admirar-les...Curiós això que expliques de la barreja de sensacions, pots admirar el dibuix d'una flor i sentir al mateix temps la seva olor...
ResponEliminaPetonets .
Doncs si M. Roser, tots gaudim amb les coses maques. Sobre les sensacions vaig llegir un reportage que en parlava, que hi han algunes persones que poden percebre diferents sensacions dels sentits al mateix temps. Jo abans creia que només era un recurs literari.
EliminaPetonets de retorn.