T’imagino sovint
voleiant suament
per l’espai infinit.
Des que et vas esvanir
la teva ombra ufanosa
em fa viure i sentir...
En mig d’un hivern cru
amb gelades eternes
m’envies raigs de llum.
M’engalanes d’oreig
que somou cel i terra
amb un caliu intens.
I et sento tan present...
avui, aquí, a tothora
m’omples de sentiment.
Et veig en cada flor
exhalo el seu perfum
m’omple la teva olor.
Et somnio sovint
talment com eres tu
silenciosa i humil.
Així, com de costum
amb un posat senzill
sens malícia ni orgull.
La mirada amorosa
el rosari a les mans;
mai perdies la força.
No sé on és el teu lloc,
però un mantell maternal
em dóna el teu conhort.
febrer de 2013
les persones estimades quan se`n van, d`alguna manera ens protegeixen i vetllen pels que es queden
ResponEliminaJo penso que realment és així, però el més important és creure-ho i sentir la sensació que no estàs sol.
ResponElimina