Aigües clares cristal•lines
Mar en calma, placidesa,
Quins tons blaus, quina dolcesa,
Quants records d’hores divines.
Un jorn com ara ens vam trobar,
Mirant el mar ens vam conèixer,
Mirant el mar l’amor va créixer,
Però mar enllà l’amor marxà.
Miro les ones com s’allunyen,
Allà a l’horitzó és desfan,
Els pensaments també se’n van,
Sobre les crestes de l’escuma.
Anna (27 de juny de 2011)
Ui Anna, això deu ser una aventura secreta, he, he...I és que mirant el mar és un bon lloc per enamorar-se.
ResponEliminaBon diumenge, de primavera.
Doncs no ho sé, M. Roser... podria ser! Es clar que aixó qui ho pot saber és el mar, qui guarda els secrets i afanys de la noia que el contempla.
EliminaBon inici de setmana primaveral