LA ÚLTIMA COPA

Era la vuitena copa de Whisky de la nit, encara que abans ja havia pres mitja ampolla de Wodka i algunes copes de Pernod, no s’aguanta dret i ja en demana una altre. La Gràcia si va quadrar i li va dir que s’havia acabat,  que havia de marxar,  volia tancar el bar, eren prop les quatre de la matinada i era l’únic client. L’home es va empipar molt i va dir un seguit d’improperis . Es negava a marxar, llavors  la dona el va agafar per les espatlles i el va treure al defora.

Caminava tomballejant-se, va fer quatre passes i va arribar just al banc de la plaça i allà es va tombar per dormir la mona. Al matí una ambulància el portava en coma cap a l’hospital.

No massa lluny d’allà en un pis vell,  brut i mig enrunat una dona prenia la primera copa de ratafia del  matí. Es va preparar una torrada, la va untar amb una cosa untuosa i després i un bon got de llet calenta amb un generós raig d’anís.  Intentava agafar forces per afrontar l’arribada del marit. Quan passava la nit fora i arribava begut a aquelles hores de la matinada no sabia quina li podia caure des de tota mena d’insults fins a una bona  pallissa. Estava acovardida i el seu únic refugi era l’alcohol, encara que ella tenia un límit, intentava no passar mai certa ratlla, just el punt per poder fer  suportable aquella miserable vida que vivia.

Li estranyava la tardança d’aquell dia,  feia estona que tenia el dinar preparat i i aquella hora sempre feia cap, cap a casa. Va ser llavors quan trucant a la porta. Per fi! –pensa la dona-. Queda sorpresa quan veu la policia davant seu, i li dona la noticia. El seu home  havia mort feia una estona a l’hospital  d’un coma etílic. La dona queda pàl·lida, com una estàtua. Ni un sol mot surt de la seva gola.

Va posar-se una copa de ratafia, i la va deixar sobre la taula, llavors va agafar totes les ampolles d’alcohol que hi havia a la casa i les va buidar per l’aigüera, mitges ampolles de whisky, vermut, anís, conyac, ratafia, wodka...  tot avall.  S’ha acabat! Mai més entrarà una gota d’alcohol dintre aquesta casa. Aquesta es la última copa,  sóc conscient que em costarà, però tot els esforços seran pocs per intentar recuperar el meu fill, que fa quatre anys em vam prendre els dels serveis socials, al·legant que no podia créixer en un  ambient d’alcohòlics. Pensant en el seu fill va intentar beure d’aquella última copa, - ja deu tenir 10 anys , Com deu ser? des que el seu pare el va pegar, no ha volgut tornar més– pensava- Només va fer un glop de la beguda, la resta  ho va llençar també per l’aigüera.

  – 17 d’abril de 2013-