dimarts, 23 d’abril del 2013

UN PETÓ, UN LLIBRE I UNA ROSA

 
La Laia, fa estona  que  remena i remena a la parada de llibres, dubta encara si comprar-ne un  pel xicot amb qui surt fa un parell de mesos. El carrer bull de gent, de colors,  de  roses i de paradetes de llibres, petits i grans surten en aquest dia.  Segur que ell em portarà la  rosa. –pensa- Al Carles no li agrada llegir, però avui és Sant Jordi i la tradició és la tradició. Llavors quin llibre escullo.?
Fa molt poc que surten junts,  només tenen disset anys, ella tampoc  té clar quina relació és la seva. Estan molt bé junts , però ell, vol ser lliure,  no vol comprometre’s amb ningú,  i ella ha d’acabar els estudis. El que sap molt bé la noia, és que el Carles li agrada molt, vaja, que  n’està bojament enamorada.  Demana ajuda al jove dependent, un llibre pe un jove  que no li atregui massa la lectura. Després d’un breu reflexió, el dependent  li en  dona un...
     -          Aquest segur  que li agrada
Es troben a la tarda. Un petó i una rosa; un petó i el llibre.  - Sort que l’he comprat – pensa. Passegen entre les paradetes i la gent sense dir-se res, envoltats per la flaire de les roses i l’olor de  la  tinta fresca dels llibres. Havien quedat amb els amics, però tenen ganes de passar la tarda sols. El Carles  mira  el llibre, mira la Laia, i finalment diu,
-          Saps , aquest llibre si que me’l llegiré, primer perquè me’l has comprat tu i el títol té un no se que , que sembla interessant. Serà el primer llibre que llegeixi des que vaig deixar l’Insti.
Ella estava contenta, era feliç com mai.   Una tarda i un vespre de somni, per la jove  parelleta d’adolescents, que gaudeixen de la tendresa i l’escalf d’aquell primer amor primaveral.
Demà , passat demà.. . res importa, comte el ara i l'avui.  Els seus camins poden ser molt diferents. Tenen tota la vida pel davant , per seguir junts, per estimar-se, per odiar-se,  per equivocar-se, per separar-se, per emprendre nous camins,  per trobar nous amors; però avui és Sant Jordi, el dia del amor i dels enamorats i avui, per ells, l'amor  ha trucat a la seva porta.



 
BONA DIADA  DE SANT JORDI !!!
  

2 comentaris:

  1. Mira que bonic, una història ben rodona, és clar que sí que d'adolescents també n'hi ha de romàntics que estimen les tradicions i visca l'amor!
    Petonets amb olor de roses.

    ResponElimina
  2. Doncs si, M. Roser, per sant Jordi les històries han de sortir rodones, acabar bé, com la parelleta d'enamorats i seguint les tradicions.
    Petonets suaus com pètals de rosa

    ResponElimina