La Laia, fa estona
que remena i remena a la parada
de llibres, dubta encara si comprar-ne un
pel xicot amb qui surt fa un parell de mesos. El carrer bull de gent, de
colors, de roses i de paradetes de llibres, petits i
grans surten en aquest dia. Segur que
ell em portarà la rosa. –pensa- Al
Carles no li agrada llegir, però avui és Sant Jordi i la tradició és la
tradició. Llavors quin llibre escullo.?
Fa molt poc que surten junts, només tenen disset anys, ella tampoc té clar quina relació és la seva. Estan molt
bé junts , però ell, vol ser lliure, no
vol comprometre’s amb ningú, i ella ha
d’acabar els estudis. El que sap molt bé la noia, és que el Carles li agrada
molt, vaja, que n’està bojament
enamorada. Demana ajuda al jove
dependent, un llibre pe un jove que no li
atregui massa la lectura. Després d’un breu reflexió, el dependent li en dona un...
-
Aquest segur
que li agrada
Es troben a la tarda. Un petó i una rosa; un petó i el
llibre. - Sort que l’he comprat – pensa.
Passegen entre les paradetes i la gent sense dir-se res, envoltats per la
flaire de les roses i l’olor de la tinta fresca dels llibres. Havien quedat amb
els amics, però tenen ganes de passar la tarda sols. El Carles mira el llibre, mira la Laia, i finalment diu,
-
Saps , aquest llibre si que me’l llegiré, primer
perquè me’l has comprat tu i el títol té un no se que , que sembla interessant.
Serà el primer llibre que llegeixi des que vaig deixar l’Insti.
Ella estava contenta, era feliç com mai. Una tarda i un vespre de somni, per la jove parelleta d’adolescents, que gaudeixen de la tendresa i l’escalf d’aquell primer amor
primaveral.
Demà , passat demà.. . res importa, comte el ara i l'avui. Els seus camins poden ser molt diferents.
Tenen tota la vida pel davant , per seguir junts, per estimar-se, per
odiar-se, per equivocar-se, per
separar-se, per emprendre nous camins, per
trobar nous amors; però avui és Sant Jordi, el dia del amor i dels enamorats i avui,
per ells, l'amor ha trucat a la seva porta.
BONA DIADA DE SANT JORDI !!!
Mira que bonic, una història ben rodona, és clar que sí que d'adolescents també n'hi ha de romàntics que estimen les tradicions i visca l'amor!
ResponEliminaPetonets amb olor de roses.
Doncs si, M. Roser, per sant Jordi les històries han de sortir rodones, acabar bé, com la parelleta d'enamorats i seguint les tradicions.
ResponEliminaPetonets suaus com pètals de rosa