Era la
vuitena copa de Whisky de la nit, encara que abans ja havia pres mitja ampolla
de Wodka i algunes copes de Pernod, no s’aguanta dret i ja en demana una altre.
La Gràcia si va quadrar i li va dir que s’havia acabat, que havia de marxar, volia tancar el bar, eren prop les quatre de
la matinada i era l’únic client. L’home es va empipar molt i va dir un seguit
d’improperis . Es negava a marxar, llavors la dona el va agafar per les espatlles i el va
treure al defora.
Caminava
tomballejant-se, va fer quatre passes i va arribar just al banc de la plaça i
allà es va tombar per dormir la mona. Al matí una ambulància el portava en coma
cap a l’hospital.
No massa
lluny d’allà en un pis vell, brut i mig
enrunat una dona prenia la primera copa de ratafia del matí. Es va preparar una torrada, la va untar
amb una cosa untuosa i després i un bon got de llet calenta amb un generós raig
d’anís. Intentava agafar forces per
afrontar l’arribada del marit. Quan passava la nit fora i arribava begut a
aquelles hores de la matinada no sabia quina li podia caure des de tota mena
d’insults fins a una bona pallissa.
Estava acovardida i el seu únic refugi era l’alcohol, encara que ella tenia un
límit, intentava no passar mai certa ratlla, just el punt per poder fer suportable aquella miserable vida que vivia.
Li
estranyava la tardança d’aquell dia, feia
estona que tenia el dinar preparat i i aquella hora sempre feia cap, cap a
casa. Va ser llavors quan trucant a la porta. Per fi! –pensa la dona-. Queda
sorpresa quan veu la policia davant seu, i li dona la noticia. El seu home havia mort feia una estona a l’hospital d’un coma etílic. La dona queda pàl·lida, com
una estàtua. Ni un sol mot surt de la seva gola.
Va posar-se
una copa de ratafia, i la va deixar sobre la taula, llavors va agafar totes les
ampolles d’alcohol que hi havia a la casa i les va buidar per l’aigüera, mitges
ampolles de whisky, vermut, anís, conyac, ratafia, wodka... tot avall. S’ha acabat! Mai més entrarà una gota
d’alcohol dintre aquesta casa. Aquesta es la última copa, sóc conscient que em costarà, però tot els
esforços seran pocs per intentar recuperar el meu fill, que fa quatre anys em
vam prendre els dels serveis socials, al·legant que no podia créixer en un ambient d’alcohòlics. Pensant en el seu fill
va intentar beure d’aquella última copa, - ja deu tenir 10 anys , Com deu ser?
des que el seu pare el va pegar, no ha volgut tornar més– pensava- Només va fer
un glop de la beguda, la resta ho va
llençar també per l’aigüera.
Caram, una història molt dura, sort que sembla que ara ella se'n sortirà
ResponEliminai si li tornen el nen, podrà tornar a refer la seva vida...
Petonets de bona nit.
Bé, en molts relats manen una mica les paraules clau que posem, en aquest unes begudes fortes eren el lema a seguir i és clar llavors surt el que surt. Recuperar el fill, és prou motivació per deixar de beure.
EliminaPetonets de dissabte el vespre
un relat que se'm fa curt . . .
ResponEliminaPots imaginar-te o continuar la resta....
Elimina