L'ARC DE SANT MARTÍ

Ahir a la tarda en acabar de ploure va sortir l’Arc de Sant Martí. Encara em meravella com quan era una nena petita. Absorta  el contemplo, m’atrau  com és descompon la llum blanca, a través del fins cristalls de pluja, al  ser traspassada  pels raigs de sol. Així gaudeixo amb aquesta gamma de colors que refulgeixen en el  cel quan plou: el vermell, el taronja, el groc, el verd el blau, el cian i el violeta . Els set colors de l’arc de Sant Martí.

 

Amb això en ve a la memòria el meu amic, segur que si ara l’estès  observant, al moment  se li despertarien un seguit de sensacions que molts d’altres mortals no sentim. Al activar un sentit, simultàniament  se  li’n  activa algun altre o dos alhora. Així  mentre observa els colors  pot sentir l’olor que desprenen cada un d’ells, o sentir la música que cada color li fa vibrar dins el seu cervell.  D’això se’n diu Sinestèsia, es veu que hi ha algunes persones que els hi passa. Se’ls barregen els sentits, dins el seu cap  i al activar-ne un,  un altre, o més  responen  també a aquest estímul.. M’explicava que quan menja, sent la textura que tenen el aliments  en origen, i altres vegades, aquests   li parlen, ja sigui amb forma de música música o de viva veu.

Aquest amic és un poeta, té una sensibilitat extrema, per captar les més petites coses del seu entorn i transformar-les en bells poemes. Sap treure partit d’aquesta petita anomalia que pateix, que li va de faula per exterioritzar  emocions,  anhels, desitjos i sentiments, i  donar-los-hi  forma.  Expressant així coses senzilles, com són les petites vivències del dia a dia.

 

-març de 2013-