UN OCEÀ I

No preguntar t'hauria fet recular; preguntar et duu un oceà endavant.
Franz Kafka, escriptor txec en llengua alemanya (1883-1924)

El pelegrí detura el seu pas i recolzant-se en una paret de la borda pregunta al pastor: on és el mar?

L’home el mira estranyat perquè ell mai ha vist el mar. La seva visió des de petit han estat les muntanyes, les valls i els cims. Alguna vegada mirant els núvols que cobreixen la vall, assegut damunt d’una pedra mentre pastura el ramat, li ha semblat que allò potser és el que alguns diuen el mar.

 

Mirant al flac pelegrí que tremola de fred, li dona un tros de pa i un bocí del formatge que porta per la seva col·lació. També li passa la bota perquè faci un traguet, no gaire llarg, per entrar en calor. Amb un gest indefinit i sense paraules, un pastor que viu sol no en necessita gaires, assenyala cap a l’horitzó on suposa que hi ha el mar.

El pelegrí continua per un senderó entre les muntanyes. En una vall propera truca a una casa isolada enmig dels prats. Obre la porta una dona jove i se’l mira amb desconfiança.

¾     Pare!- crida- Un altre necessitat.

¾     Veiem- respon una veu rogallosa des de dins.- Deixa’l passar, poca cosa hi ha per robar en aquesta casa.

¾     Però voldrà menjar! I ja sabeu?

¾     Millor donar que mendicar, filla. Posa-li un plat de sopes, si encara en queden.

¾     D’això rai pare, una mica més d’aigua i s’allarguen.

¾     Noia, no siguis tan nyicris. Potser un dia també en necessitarem, d’ajuda.

Mentre el pelegrí menja la sopa i un rosegó de pa, el pare i la filla continuen la seva conversació.

¾     Mentre jo tingui braços per treballar, no necessitarem cap ajuda.

¾     Filla, una mica de compassió per la gent.

¾     Sí a tots els que demanen almoina els n’hi donéssim, ja podríem criar vaques, ja.

¾     Gràcies a elles vivim filla.

¾     Gràcies a elles, i al nostre treball: Que ben d’hora al matí ja estem traginant amb els animals.

¾     Sí, filla és la nostra feina.- i dirigint-se al pelegrí li pregunta:

¾     Bé, bon home! Què busqueu per aquestes valls.

¾     Oh, bon padrí! Jo cerco el mar.

¾     Jo pensava que buscàveu un treball i una casa. Com veieu la noia no està gens malament i abans de marxar al forat la voldria casar. Ah! També us he de dir que és neta i treballadora com la que més, i malgrat ser un xic cridanera, finalment acaba obeint el que li manes. Vos, em sembleu un home experimentat, i ja sabeu allò de que a les vaques i a les dones una mica de mà ferma, no els hi va gens malament. Si no de vegades s’esgarrien.

¾     Però que dieu pare, -interromp la noia- també ens agraden les paraules dolces i les carícies. La mare us va acostumar molt malament. L’home amb qui en casi el triaré jo.

¾     Massa llibres et deixa el nou capellà per llegir. No sé com entens aquests gargots pintats en un full.

¾     Pare! Que en sou de capçot!

¾     Veureu, jo el que vull és veure el mar.- respon el pelegrí

¾     Doncs, de bon matí marxeu a cercar aquesta mar que busqueu, bon home. Jo no l’he vist mai i sóc ben feliç. I si quan el veieu us en penediu, ja sabeu que la meva oferta és en peu, mentre no n’hi hagi cap més que s’avanci.

¾     Això, pare, ja us he dit que ho decidiré jo. El jove no està malament, mes no sé si m’acabarà de fer el pes. A veure si ara em voleu donar presses per casar-me. Ja sabeu, pare, que no em podeu manar mai!

Miquel Pujol Mur