EL PASTÍS DE LA IAIA

Enllaçar les frases:  “Dama d’edat provecta” ,  “Una almosta de sucre”,  “Tenir molta corretja”, “Esmussaven les dents”.

Era una dama d’edat provecta, molt ben conservada per l’edat que tenia i amb una eufòria i empenta que moltes noies joves envejarien.

Avui havia decidit fer un pastís de pastanaga, venien els seus néts a berenar i els agradava molt, encara que les bromes i acudits, sobretot del més grans, la posaven una mica a l’aguait, tot i que tenia molta corretja, però se’ls estimava molt a aquella colla de marrecs que quan s’ajuntaven feien trapelleries.

Estava fent la massa, el faria força, per fer-lo ben gros.  Ara , barreja una almosta de sucre amb la farina i els ous, despès hi ajuntaré la pastanaga ratllada, i ha remenar s’ha dit, sort de la mescladora elèctrica que no et canses,  abans se’n havia fet un bon tip de remenar i cansar-se el braç. Estava ja a punt per posar al motllo, quan el va tastar, per si estava al punt adient. Després de ficar-se una cullerada a la boca, i paladejar, li venien basques i li esmussaven les dents, tenia un gust horrible...  havia posat sal en comptes de sucre.  Que havia fet, això no li havia passat mai, seria coses de l’edat... estava perdent facultats.  Hauria de fer-ne un altre.

De sobte un pensament li va creuar el cap, ahir el Carles i el Genis estaven  remenant, allà on tinc els queviures, a veure si han esta ells que han volgut fer una broma de les seves. Ben pensat, ja se que faré, posaré a coure aquest pastis, mentre en faig un altre,  i els hi faré provar  primer a ells dos i  després als que si afegeixin, els hi faré tastar la seva pròpia medicina. 

18/05/1918/