El
refrany diu,
“cada dia
un raig,”
parlem
del maig.
Rere
Queralt,
Un gros
núvol negre,
Prest va avançant.
El sol
s’amaga,
Al moment
tot enfosqueix,
El cel ja
plora.
Remor de
l’aigua,
Desbordant
deus i rieres,
Terra
amarada.
Terra mullada,
tot
reverdeix, pren vida,
Rere la
pluja.
Dalt del
cims neu,
pedregada
a la plana,
temps
destarotat.
Embolcallades,
valentes resisteixen,
les flors, la neu.
De nou el
sol brilla,
L’aire
fresc l’acarona,
És
primavera.
-13-05-2018-
Caram noia, una bona col·lecció de haikus i tots ben primaverals...
ResponEliminaAvui he anat a veure el "roserar" del parc de Cervantes, perquè han fet un camí per vianants i ciclistes des d'Esplugues fins a Barcelona. Algunes roses ja estaven una miqueta pansides, però en general, tot el jardí feia bastant de goig...
Petonets.
Va bé de tant en tant provar de fer coses noves i aquest dies entre fredn neu, sol i pluja...tocava fer alguna cosa primaveral..
EliminaSaps que aixó del "roserar" del parc Cervantes no sabia que era, ho he mirat a Internet i és fabulos la quantitat de rosers i roses . molt bonic, t'ho devies passar molt bé.
Una abraçada.