LA VENDA D’UN SOMNI

El Manel un sagalot de setze anys està enamorat de la Marina, una noieta més o menys de la seva edat. Van junts a l’Institut malgrat sigui en classes separades. La Marina és la filla d’un botiguer de roba, està molt mimada i al mateix temps vigilada pels seus familiars, però el Manel és un noi que li agrada.

Els pares del Manel tenen terres i bestiar, una granja de porcs i un ramat de vaques. Des de petit ha hagut d’ajudar a casa, estudiar i pencar, com diu l’avi. Estudiar per no ser un ruc com ell, i treballar per a no ser un xicot d’esquena dreta que no sàpiga agafar una pala. El Manel també està enamoriscat de la Marina, malgrat la troba una mica bleda, però quan somriu se li fan un clotets a les galtes que el fan vibrar.

Avui a la classe han parlat de  comprar i vendre i el Manel ha pensat que seria l’ocasió per passar una estona amb la Marina, empenyent la seva natural curiositat. Quan en sortir de l’Institut s’han trobat, el xicot li ha dit:

¾     Saps què, Marina tinc una cosa per vendre’t que no te la vendrà ningú.

¾     Ja em vols enredar. Va, què és?

¾     Ui! Sí que corres. Primer hem d’anar a un lloc i després t’ho explicaré.

¾     Em vols enganyar, que et conec. Totes les companyes tenen por de les teves bromes.

¾     Que no em tens confiança? Li hauré de vendre a la Núria.

¾     Ag! A la Núria, quina fava! Va ensenya-m’ho.  

¾     Però no diguis res fins que arribis al lloc.

¾     Ai! Tu m’enganyes.

El Manel porta a la Marina fins dalt del campanar. Ja arribats al darrer pis, allà on toquen les campanes, li mostra el cel.

¾     Mira, ja ho tens aquí.

¾     El què?- pregunta mosca la noia.

¾     Que no ho veus?

¾     Sí, un tros de cel.

¾     Doncs, això! Mira el cel blau i un núvol blanc emmarcats per dos arbres, com si fossin els costats d’un quadre. A més ...

¾     A més, què? Ximplet.

¾     Això de davant teu és un quadre vivent, ara el cel és blau i el núvol blanc. Demà, el cel pot estar fosc i el núvol gris, i a punt de ploure. Un altre dia hi haurà dos núvols i el cel serà encara més clar. A la nit, el cel es torna negre i la lluna il·lumina el núvol com si fos un fanalet de fira. I ...

¾     Prou! Ja m’ho pensava que m’enganyaries. Sempre t’aprofites de la meva bona fe.

¾     Jo, un aprofitat!! Si ...

Aleshores, la conversació queda tallada pel brunzir de les campanes. La Marina espantada s’agafa al Manel i aquest somriu content. Per fi té la Marina entre els seus braços.

Miquel Pujol Mur