EL FARISTOL

Era allà, al mig de l’escenari, aquell faristol, sol, il·luminat només per una tènue llum que l’enfocava. El teatre és buit,  la gent ha abandonat el lloc després del tràgic succés, entre corpresa i emocionada.

Unes hores abans el teatre era ple a vessar, l’orquestra al seu lloc, el faristol a punt, el famós tenor a punt de sortir a l’escenari per donar aquell concert en aquella ciutat petita, en el seu teatre principal. La ciutat on havia estat vinculat de jove, ja que allà hi havia nascut la seva mare i hi van viure molts anys els seus avis, als que de petit visitava sovint.

La gent estava entusiasmada, embadalida, escoltant aquell concert, aquell tenor fill de la Maria dels Palou, família molt coneguda i estimada local, d’uns anys passats. Per això aquell home de mitja edat, formava part del seu llegat . La  seva veu modulada, potent feia vibrar fins l’últim racó. Per molta gent d’allà era la única oportunitat que havien tingut a la vida d’escoltar un concert d’aquesta categoria i un artista tant important en directe.

Era més o menys a mig concert, quan al cantant  se li va trencar la veu, sorpresa general. Despès és va posar la mà al pit, mentre amb l’altre agafava la partitura molt fort, prement-la  amb força fins a arrugar-la completament, aquesta queia damunt del faristol, al moment que ell queia desplomat al terra.

15/05/2018/